Dia 54

Un cop presentat el treball, ja només queda esperar la nota final de tot, i si tot va bé, poliré el tema del curtmetratge i intentaré dur-lo endavant en el meu objectiu de retransmetre'l a classes de tutoria d'infants d'educació primària.

Fins llavors, aquí deixo una llista de recomanacions personals:

Llegir Soy un niño con síndrome de Asperger, d'en Kenneth Hall. És una lectura lleugera, el llibre es troba fàcilment a una biblioteca.

Mirar Mary & Max amb algun fill/a, germà/na petit/a... i veure la reacció de cadascú.

En el cas de ser un professor, especialment d'educació secundària, intentar que els teus alumnes mirin Ben X, la pel·lícula sobre l'assetjament escolar que més els marcarà.

Si ets mare d'una família difícil de portar, et recomano Magnificent 7, la pel·lícula de la BBC protagonitzada per l'Helena Bonham-Carter, inspirada en el documental My family and Autism.

I finalment, recomano tenir sempre present que no som els únics que vivim al món, i de diferències entre nosaltres se'n troben noves a cada segon. Cal transformar la societat on vivim, i aconseguir establir els valors de tolerància que ens manquen tant.

Dia 53

Finalment, he acabat el vídeo i la resta de detalls del treball. L'he imprès i enquadernat, i aquesta setmana vinent m'ocuparé de la presentació oral.

Adjunto aquí el curt, que tot i haver-se realitzat amb un pressupost i mitjans més que modestos, n'estic molt satisfeta. Espero que serveixi de full de ruta pel que s'hauria de treballar en les aules.

 I aquest és el meu treball, que em sap greu no poder penjar aquí en pdf.

Tot i així, m'agradaria penjar l'apartat que vaig fer en últim lloc: la valoració personal.

Des d’un punt de vista personal i autocrític, aquest treball ha estat per a mi una experiència molt bona: he après moltíssims conceptes i assolit molta informació, com és obvi, però a més a més he adquirit certs valors ètics i morals, a partir de la gent amb la que he tingut tracte i el material al que he tingut accés.

Ha estat un procés dur i costós, i que alhora ha resultat ser sorprenentment gratificant pels resultats obtinguts. En determinades ocasions he pensat que hagués valgut la pena conèixer per endavant alguns dels entrebancs amb els que m’he ensopegat, per poder sortejar-los, però això li hagués tret el sentit a tot el que he fet.

A banda de l’enriquiment personal que m’ha dut el tema que vaig escollir per al treball, el fet d’haver encarat la recerca pel camí per on ho he fet també m’ha servit per aprendre moltes altres coses; com ara la importància de la diversificació (he necessitat utilitzar coneixements mèdics, matemàtics, lingüístics, artístics, informàtics…), la perseverança en no deixar a mitjes les tasques començades, l’autonomia a l’hora de cercar recursos… En definitiva, he après a fer un treball en condicions.

Tanmateix, el que té més importància és la influència que he rebut a l’hora de considerar la inserció social. Ara veig tot aquest món amb altres ulls, quan abans ho tenia en ment com un aspecte aliè, pertanyent a l’altruisme i la fe cega. És després d’haver acabat aquesta recerca quan m’adono del món que hi ha, de les dificultats i les condicions de vida, de les persones que es sacrifiquen dia a dia per aconseguir petits canvis que poden suposar un pas de gegant per a alguns. No és només l’Asperger, o l’autisme, o qualsevol altre aspecte relacionat amb les discapacitats; es tracta de la tolerància cap a la diferència, de l’empatia que manca en la nostra societat.