Avui he escrit els últims apartats del treball: les conclusions del curtmetratge, l'apartat d'explicació del muntatge d'aquest i la bibliografia, així com afegir les persones que m'han ajudat amb l'animació als agraïments. Per suposat, no és de gaire utilitat afegir aquí la bibliografia, però si que hi posaré els agraïments.
AGRAÏMENTS
A la Lucía Carel, tutora del treball,
que m’ha ajudat dia a dia i ha estat una tutora excel·lent per la seva
dedicació a trobar la millor manera de treure el potencial d’aquest tema, i
m’ha motivat a esforçar-m’hi fins al final.
A la Carmen Jiménez, professora de
filosofia, que gràcies a les seves classes vaig trobar que allò que m’agrada de
debò és la pedagogia i tot allò relacionat amb la ment infantil, i ho vaig
portar endavant en aquest treball.
Als responsables de l’esplai ASPERCAMP
per deixar-me assistir a una de les seves sessions i prestar-me tota l’ajuda
que em van donar.
Als centres educatius Escola Pau
Boada, Col·legi Sant Ramon de Penyafort i Institut Milà i Fontanals per
ajudar-me en la tasca de repartir els tests entre infants i adolescents.
A la Paula Morales, el Josep Díaz, la
Lourdes Salas i la Dolors Escofet, així com els altres entrevistats que han
decidit conservar l’anonimat, per respondre a les extenses entrevistes que els
vaig preparar.
A la Maria Vendrell, antiga professora
meva, per deixar-me un dels llibres que vaig investigar pel treball i em va
servir de molta ajuda.
Al Lluís Garcés, professor
d’infografia, que em va ajudar en el muntatge del vídeo i em va assessorar en
aquest.
A l’Álvaro Cánovas, que em va ajudar
en tot el que vaig necessitar referent a la farmacologia, gràcies a que n’està
estudiant a la universitat.
A la Clara Soler, que em va ajudar en
tot el que vaig necessitar referent a la presentació del curtmetratge, gràcies
a que està estudiant cinema a la universitat.
A l’Anna Garriga, professora de
teatre, que també em va aconsellar sobre l’apartat escrit del curtmetratge.
Al Sergio Salicio, que m’ha recolzat
durant tot el procediment i m’ha ajudat en molts dels aspectes del treball que
han estat al seu abast.
A l’Anna Saumell, el Marc i la Marta
Paredes i la Montse Rodriguez per aportar les seves veus al curtmetratge Sóc diferent.
A la Montse Rodriguez i el Santi
Saumell, els meus pares, que s’han preocupat per ajudar-me i m’han aconsellat
en tot el que han pogut.
3.3.4
Muntatge
El muntatge d’aquest curt ha dut
alguns problemes, ja que al principi d’aquest treball no havia planejat fer-lo,
i per tant he hagut de buscar els mitjans on he pogut. Tot i així, el resultat
ha estat força satisfactori, amb l’ajuda del professor d’infografia del meu
institut he pogut donar-li vida a una vaga idea que em va aparèixer a només dos
mesos de la presentació del treball.
He realitzat el muntatge a través del Pinnacle, un programa d’edició de vídeos
a partir de l’ordinador, que en ser de pagament, ofereix moltes més
possibilitats que cap altre.
El vídeo té una duració de minuts.
Ha estat editat per mi amb l’ajuda del
professor d’infografia, i les veus han estat aportades per l’Anna Saumell, el
Marc i la Marta Paredes, la Montse Rodríguez i jo mateixa.
Curtmetratge: Sóc
diferent
Aquesta part del treball ha estat més
aviat de caire creatiu que d’investigació: es tracta d’una culminació de tot
allò que he après amb la recerca anterior, que m’ha dut a formular un modest
projecte de sensibilització infantil sobre l’Asperger. Les conclusions que en
puc treure ara per ara són escasses, però seguiré enfocant molts esforços en aconseguir
que aquest curtmetratge arribi a les aules de primària i secundària per tal de
comprovar el seu efecte en els infants.
El que m’ha dut a realitzar-lo ha
estat, per damunt de tot, la impressió que em vaig emportar de les entrevistes
a personal afectat en general: la influència dels nens de la mateixa edat és
molt intensa en els infants amb Asperger, ja que conformen un apartat de les
relacions socials molt important. És així, doncs, que el missatge que he
intentat donar amb l’animació Sóc
diferent, és el següent: patir Asperger no és ser menys que els altres, sinó
diferent en aspectes insospitats, els quals poden arribar a sorprendre’ns a
tots.
Així doncs, només falta corregir el bloc de dalt a baix, així com la memòria del treball, i muntar el curtmetratge (en les explicacions afegiré la durada exacta, que encara no la sé). Per altra banda, vaig avançant el procés de preparar la presentació oral.
