Dia 9

Ja ha començat l'estiu i he fet una altra entrevista (en la secció de professionals educatius) a la Lourdes Salas, que exerceix de cap de departament psicopedagògic en el centre on estudio. Durant aquest cap de setmana aniré transcrivint les entrevistes ja fetes (SB, M, IM, Josep Díaz i Lourdes Salas), les penjaré aquí i finalment publicaré les conclusions que n'he tret. 

En un altre ordre de coses, dilluns que ve començaré a repartir els tests infantils i acabaré amb els adults que em falten. 

En algun dia d'aquí a un parell de setmanes o tres faré una actualització amb l'anàlisi de les sèries televisives - de les quals en tinc una llista llarguíssima - tot comentant personatges amb Asperger o que en presentin símptomes. Les pel·lícules, al ser només quatre, les comentaré per separat i en acabat de manera conjunta pel treball.

Començo a treure conclusions en comú de les entrevistes, sobretot del personal professional educatiu en relació amb el tractament de la Síndrome d'Asperger i les dificultats que està comportant últimament amb tot el tema de les retallades. Veuré si existeix el mateix problema en la branca sanitària molt aviat. 

Dia 8

Acabo de veure la pel·lícula Mary & Max., escrita i dirigida per Adam Elliot.

Està basada en fets reals, tal com diu en el tràiler. Es va estrenar al Festival de Sundance el 2009, i ha sigut premiada amb varis premis internacionals. A grans trets, tracta de la història de com la Mary, una nena de 8 anys australiana que no té cap amic, s'escriu cartes durant més de 20 anys amb en Max, un jueu de 44 anys, obès que té Síndrome d'Asperger. Està ambientada en l'any 1976, així que l'Asperger és descobert en el Max com a "enfermetat rara".

 

Tràiler oficial de la pel·lícula Mary & Max.

Es tracta d'una pel·lícula que intenta tocar diversos aspectes o símptomes de l'espectre autista en general, però sobretot de l'Asperger. En la meva opinió, han sabut captar-los molt bé, i també fer arribar a l'espectador els sentiments que es viuen amb cadascun d'ells, tant positius com negatius. 

També apareix una dona gairebé cega i amb autisme, un noi tartamut, un ancià paraplèjic amb agorafòbia... Així que el sentiment general que intenta transmetre la pel·lícula, crec jo, és el d'acceptació dels grups més marginals de la societat, sobretot en l'àmbit de discapacitats físiques o trastorns mentals, intentant normalitzar aquelles àrees amb més risc d'exclusió social en aquest aspecte, per la via d'arribar a la fribra sensible.

La meva opinió personal sobre la pel·lícula és molt positiva, doncs trobo que, per exemple, el detall dels personatges amb aire deprimit o el dels escenaris grisos i foscos és una bona eina per transmetre la depressió a la que estan sotmesos els dos protagonistes.

És una pel·lícula digna de veure, molt bonica i sensible. Estic impacient per veure les altres tres que tinc pendents i fer-ne l'anàlisi conjunt, tinc molt bones espectatives al respecte.

Dia 7

Fa gairebé una setmana vaig entrevistar l'IM, la mare de l'F. Vaig descobrir que l'Asperger també es pot medicar, però és molt difícil determinar el tipus i la quantitat del medicament. També que, a diferència d'altres, hi ha pares i mares que lluiten, que són forts i que constantment pateixen i s'alegren pels seus fills.

També, fa dos dies, vaig tenir l'entrevista amb Josep Díaz, l'educador de l'aula especial del meu centre. Va ser molt productiu poder parlar amb ell, i va prometre enviar-me via correu electrònic els plans de treball que fa servir a les aules amb discapacitats de tota mena, i també la "campanya" de sensibilització i informació que es duu a terme en les classes on es detecta bullying contra aquests nens i nenes (en general, no només Aspergers). Pel que em va explicar, els hi preparen una sèrie de vídeos i xerrades que són molt efectives, i provoquen un canvi radical en l'entorn de l'aula ordinària.

També tinc pendent seguir repartint els tests, tant la versió adulta com la infantil, que de moment ha quedat aparcat per època d'exàmens. I l'altra tasca que tinc escrita a l'agenda és la de veure i analitzar les quatre pel·lícules i el munt de sèries de televisió que tracten l'Asperger o s'hi inspiren.

Començo a plantejar-me si podria enfocar encara més l'assumpte de la percepció errònia de l'Asperger, juntament amb les perspectives de futur dels afectats, en una espècie de "documental" amb les mateixes funcions que els vídeos que fa servir Josep Díaz per combatre el bullying.

Em refereixo a preparar un muntatge amb totes les conclusions extretes del meu treball, tot plegat amb l'objectiu d'informar i sensibilitzar la societat envers el món Asperger, i com millorar la seva vida - sobretot en etapa adulta - i la seva inserció en l'entorn quotidià que ens rodeja a tots.