Dia 7

Fa gairebé una setmana vaig entrevistar l'IM, la mare de l'F. Vaig descobrir que l'Asperger també es pot medicar, però és molt difícil determinar el tipus i la quantitat del medicament. També que, a diferència d'altres, hi ha pares i mares que lluiten, que són forts i que constantment pateixen i s'alegren pels seus fills.

També, fa dos dies, vaig tenir l'entrevista amb Josep Díaz, l'educador de l'aula especial del meu centre. Va ser molt productiu poder parlar amb ell, i va prometre enviar-me via correu electrònic els plans de treball que fa servir a les aules amb discapacitats de tota mena, i també la "campanya" de sensibilització i informació que es duu a terme en les classes on es detecta bullying contra aquests nens i nenes (en general, no només Aspergers). Pel que em va explicar, els hi preparen una sèrie de vídeos i xerrades que són molt efectives, i provoquen un canvi radical en l'entorn de l'aula ordinària.

També tinc pendent seguir repartint els tests, tant la versió adulta com la infantil, que de moment ha quedat aparcat per època d'exàmens. I l'altra tasca que tinc escrita a l'agenda és la de veure i analitzar les quatre pel·lícules i el munt de sèries de televisió que tracten l'Asperger o s'hi inspiren.

Començo a plantejar-me si podria enfocar encara més l'assumpte de la percepció errònia de l'Asperger, juntament amb les perspectives de futur dels afectats, en una espècie de "documental" amb les mateixes funcions que els vídeos que fa servir Josep Díaz per combatre el bullying.

Em refereixo a preparar un muntatge amb totes les conclusions extretes del meu treball, tot plegat amb l'objectiu d'informar i sensibilitzar la societat envers el món Asperger, i com millorar la seva vida - sobretot en etapa adulta - i la seva inserció en l'entorn quotidià que ens rodeja a tots.