Està basada en fets reals, tal com diu en el tràiler. Es va estrenar al Festival de Sundance el 2009, i ha sigut premiada amb varis premis internacionals. A grans trets, tracta de la història de com la Mary, una nena de 8 anys australiana que no té cap amic, s'escriu cartes durant més de 20 anys amb en Max, un jueu de 44 anys, obès que té Síndrome d'Asperger. Està ambientada en l'any 1976, així que l'Asperger és descobert en el Max com a "enfermetat rara".
Tràiler oficial de la pel·lícula Mary & Max.
Es tracta d'una pel·lícula que intenta tocar diversos aspectes o símptomes de l'espectre autista en general, però sobretot de l'Asperger. En la meva opinió, han sabut captar-los molt bé, i també fer arribar a l'espectador els sentiments que es viuen amb cadascun d'ells, tant positius com negatius.
També apareix una dona gairebé cega i amb autisme, un noi tartamut, un ancià paraplèjic amb agorafòbia... Així que el sentiment general que intenta transmetre la pel·lícula, crec jo, és el d'acceptació dels grups més marginals de la societat, sobretot en l'àmbit de discapacitats físiques o trastorns mentals, intentant normalitzar aquelles àrees amb més risc d'exclusió social en aquest aspecte, per la via d'arribar a la fribra sensible.
La meva opinió personal sobre la pel·lícula és molt positiva, doncs trobo que, per exemple, el detall dels personatges amb aire deprimit o el dels escenaris grisos i foscos és una bona eina per transmetre la depressió a la que estan sotmesos els dos protagonistes.
És una pel·lícula digna de veure, molt bonica i sensible. Estic impacient per veure les altres tres que tinc pendents i fer-ne l'anàlisi conjunt, tinc molt bones espectatives al respecte.
No hay comentarios:
Publicar un comentario