30 may 2012

Dia 6

Dissabte passat vaig anar per fi a l'ASPERCAMP. Vaig prendre notes de totes les activitats i del personal que hi havia, i vaig enviar una entrevista vía e-mail a la MC - una de les organitzadores - de la qual espero rebre resposta en breu. També vaig pensar en preparar algunes preguntes per les 3 psicòlogues que treballen allà amb els nens i nenes, i per les altres que ho fan com a crèdits extracurriculars. Aquestes són algunes de les fotografies que vaig fer allà, òbviament manipulades perquè no fossin visibles les cares.












Per altra banda, he aconseguit una altra entrevista - gràcies a una exprofessora meva -, amb l'IM, la mare d'un nen de 6è de primària amb Asperger. Haig de trucar-la demà per acabar d'arranjar el lloc i l'hora, ja que en principi hem acordat quedar d'aquí a dos dies. 

Avui he aconseguit una altra entrevista, gràcies a la meva tutora del TREC, amb en Josep Díaz, un professional del centre on estudio que ha treballat diverses vegades amb gent (sobretot infants i adolescents) que pateixen Asperger. He pensat preparar una entrevista enfocada a les adaptacions curriculars, educatives, socials, etc. que es lliuren a aquests nens, i investigar més profundament en com l'educació i la sanitat participen en la seva inserció social. Tot això tinc pensat de tenir-ho acabat per la setmana que ve. 

Paral·lelament, he decidit deixar el tema de pel·lícules i sèries on aparegui l'Asperger per més endavant, quan ja no tingui exàmens. 

Amb tot això vull fer una comparativa, quan tot el treball de camp estigui enllestit, sobre la percepció general - i equivocada - de l'Asperger per culpa dels mitjans de comunicació, i la realitat d'aquest trastorn: la vida dels afectats i la de les persones en el seu entorn, l'adaptació social que reben, les influències que ténen les retallades en educació i sanitat en el "tractament" d'aquests infants... I sobretot em vull focalitzar en les espectatives adultes o d'independència que es té d'aquests nens i nenes, que ara per ara encara són a càrrec dels seus pares o tutors.

Em sembla bastanta coincidència que de tres persones afectades que he entrevistat o entrevistaré, els afectats són tots nois, així com la majoria de participants en l'ASPERCAMP també.

2 comentarios:

  1. La Síndrome d'Asperger és un trastorn més prevalent en nens, amb una proporció 10:1 (10 nens per cada nena), encara que no se sap amb certesa quines són les raons.

    ResponderEliminar
  2. Gràcies per l'aclaració, ho tindré en compte en el treball.

    ResponderEliminar