Dia 35

He acabat el glossari del treball:

Glossari

Adaptació curricular: és l’adequació del currículum a les necessitats de l’alumne, per tal que pugui assolir, en la major mesura possible, les capacitats establertes en els objectius generals del curs o etapa. Són ajustaments o modificacions que es duen a terme sobre els elements d’accés al currículum o els elements bàsics del currículum (objectius, continguts, metodologia i avaluació).

Agorafòbia: és la més comuna de les fòbies o pors irracionals. La persona que pateix agorafòbia té por en qualsevol situació on pugui manifestar-se l'ansietat o el pànic característic de les fòbies, i de la qual no sigui possible fugir immediatament a un lloc considerat segur. L'agorafòbia acostuma a incloure altres fòbies més específiques com la por als llocs tancats o claustrofòbia, o la fòbia social.

Animació Stop-motion: és una tècnica d'animació que consisteix a capturar fotografies consecutives d'un objecte movent-lo una mica entre fotografia i fotografia de manera que visualitzant-les ràpidament sembla que l'objecte es mogui.

Antipsicòtics atípics: també anomenats antipsicòtics de segona generació, són una classe de medicament usat pel tractament de certs trastorns psiquiàtrics.

Antropològic: allò pertanyent a l’antropologia, ciència que s'ocupa d'estudiar l'origen i desenvolupament de tota la gamma de la variabilitat humana i els comportament socials a través del temps i l'espai.

Antropomorf: de forma humana.

Argot: és una varietat de la parla diferenciada de la llengua estàndard i fins i tot incomprensible per als seus parlants, generalment usada per grups socials marginals. És una parla privada adoptada com a senyal distintiu i en principi hermètica.

Aspectes pragmàtics: aspectes referents a la pragmàtica, una branca de la lingüística que estudia la llengua des del punt de vista de l'ús que en fan els usuaris.

Aula especial: és una agrupació petita d’alumnes amb necessitats especials dirigida per un o més professionals de l’educació amb l’objectiu d’ajudar a fer que les mancances d’aquests alumnes minvin fins a aconseguir uns mínims d’autonomia bàsics.

Aula específica: és una agrupació petita d’alumnes amb necessitats específiques dirigida per un o més professionals de l’educació amb l’objectiu d’ajudar a fer que les mancances d’aquests alumnes minvin fins a poder adaptar-se totalment a les classes ordinàries.

Autisme d’alt funcionament: trastorn caracteritzat per presentar simptomatologia autista a més d’un clar desenvolupament cognitiu, i estretes semblances amb la síndrome d’Asperger.

Autisme: és un trastorn del desenvolupament cognoscitiu que es manifesta des de la infantesa i que està caracteritzat per la soledat i el desig obsessiu d'invariància; obtinguda a partir de rutines, conductes repetitives i temes d'interès molt reduïts. Pot ocasionar a la persona malalta dificultats en la modulació de les relacions socials i l'expressió de l'empatia.

Autosuficiència: estat o condició en el que un mateix es val per sí sol.

Bullying: es produeix quan una o més persones gaudeixen utilitzant el poder de què disposen per tal de perjudicar de forma repetida i consistent una o més persones. El perjudicar fa referència a anul•lar l'autoestima i la personalitat de l'individu assetjat, és a dir, és una pràctica depredadora. No es pot confondre un cas de assetjament escolar amb un conflicte ja que en el primer cas estem parlant de diferència de poders entre l'assetjat i l'assetjador mentre que en el conflicte hi ha igualtat de poders.

Centre de recursos psicològics i empresarials (ASSEP): és un centre especialitzat en tots aquells aspectes relacionats amb el desenvolupament personal del individu.

Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ): és un servei especialitzat que té per funció donar atenció ambulatòria en salut mental, psiquiatria i psicologia clínica a la població de 0 a 18 anys.

Centre especial de treball (CET): és una empresa que assegura un treball remunerat a persones amb discapacitat, garantint la seva integració laboral. La seva plantilla ha de comptar amb un mínim del 70 per cent de persones treballadores amb un grau de discapacitat igual o superior a un 33 per cent. Són també un mitjà d'integració de persones amb discapacitat en el règim de treball ordinari.

Centre ocupacional (CO): és un centre que facilita als seus destinataris, mitjançant una atenció diürna de tipus rehabilitador integral, els serveis de teràpia ocupacional, a fi que puguin assolir, dins les possibilitats de cada un i a través d'un programa individual de rehabilitació, la seva integració social.

Classificación internacional de enfermedades, 10ª edición (CIE-10): determina la classificació i codificació de les malalties i una àmplia varietat de signes, símptomes, troballes anormals, denúncies, circumstàncies socials i causes externes de danys i/o malaltia.

Cognició: la facultat dels éssers de processar informació a partir de la percepció, el coneixement adquirit i característiques subjectives que permeten valorar i considerar certs aspectes en detriment d'altres.

Comorbiditat associada: es refereix a la presència d’un o més trastorns o malalties a més de la malaltia o trastorn primari, o bé a l’efecte que tenen aquests trastorns o malalties addicionals.

Comportament adaptatiu: és un tipus de comportament que consisteix en ajustar-se a un comportament o situació.

Consciència de diferència: és el sentiment de certesa interna de que un és distint a la resta de persones del seu entorn.

Coordinació motriu: és la capacitat del cos humà per executar les ordres que fa executar el cervell a la velocitat i simultaneïtat adequades.

Criteri de diagnòstic: llista de criteris a complir pel pacient per tal de diagnosticar-li la malaltia que defineixi l’anomenat criteri.

Departament per a la diversitat i orientació: és un servei que ofereix per tal d'atendre la diversitat de l'alumnat i per dotar d'eines, recursos i estratègies als mestres i a les famílies dels alumnes que necessitin un suport específic, ja sigui en un moment puntual o a llarg termini.

Diabetis mellitus tipus 2: és una malaltia caracteritzada pels alts nivells de glucosa en sang en un context de resistència a la insulina i deficiència relativa d'insulina.

Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, 4th Edition (DSM IV): és la quarta edició del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals. La utilitat i credibilitat del DSM-IV exigeixen que se centri en objectius clínics, de recerca i educacionals, i es recolzi en fonaments empírics sòlids. La seva prioritat és la de proporcionar una guia útil per a la pràctica clínica.

Educació especial: és l'educació específicament destinada a alumnes amb necessitats educatives considerades especials, o diferents, a causa de superdotació intel•lectual o discapacitats psíquiques, físiques o sensorials, incloent totes les actuacions encaminades a compensar aquestes necessitats. Es pot fer en escoles ordinàries o específiques (centre d'educació especial).

Efecte secundari del tipus neurològic: és un efecte no desitjat que es produeix en un pacient en ser tractat amb un o diversos medicaments que afecta al sistema nerviós.

Empatia: és la capacitat d'entendre la postura dels altres i viure com a propis els seus sentiments.

Equip d’Assessorament i orientació Psicopedagògica (EAP): són serveis educatius que donen suport al professorat dels centres docents per tal d'oferir la resposta educativa més adequada al conjunt de l'alumnat, especialment aquell que presenta discapacitats o més dificultats en el procés d'aprenentatge, a les seves famílies, als centres educatius i al sector.

Espectre Autista: és un conjunt de síndromes del desenvolupament i el comportament que resulten de certes combinacions de trets autístics.

Estereotípia: repetició constant i automàtica de moviments o paraules.

Festival de Sundance: és un festival cinematogràfic internacional que se celebra anualment les dues últimes setmanes de gener a Utah, als Estats Units.

Fluoxetina: és una substància química que es pot utilitzar com a fàrmac, al tractament contra la depressió, o bé com a droga d'abús. Es comercialitza, sota recepta mèdica, com a medicament genèric o amb el nom comercial de Prozac.

Fluvoxamina: és un medicament antidepressiu inhibidor selectiu de la recaptació de la serotonina (ISRS). Està indicat pel tractament dels trastorn depressiu major i pel trastorn obsessiu compulsiu. És un medicament que actua al sistema nerviós central.

Hospital Sant Joan de Déu: és un hospital universitari a la ciutat de Barcelona especialitzat en els camps de la pediatria, ginecologia i obstetrícia.

Hospital Universitari Joan XXIII: és un centre sanitari dependent de l’Institut Català de la Salut a la ciutat de Tarragona. És l’hospital de referència per a les comarques del sud de Catalunya.

Inflexibilitat conductual: la necessitat, per comoditat, de no canviar les rutines ni hàbits als que s’està acostumat.

Inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS): són fàrmacs antidepressius a dosis altes. També són utilitzats per la bulímia i el trastorn obsessiu compulsiu. És el grup d'antidepressius més utilitzat avui dia.

Integració sensorial: resposta científica a múltiples i molt diversos problemes infantils de l’aprenentatge, el comportament, el desenvolupament i la descoordinació motriu, tals com l’hiperactivitat, la mala inserció escolar, les dificultats relacionades amb l’autisme o les dificultats en el procés d’alimentació.

Intel•ligència emocional: és l'habilitat que té l’objectiu de gestionar l'emoció, transmetre-la de forma adequada i percebre la dels altres.

Interacció social: és el fenomen bàsic pel qual s’estableix la posterior influència social que rep tot individu.

Investigació empírica sistemàtica: tipus d’estudi que procura emprar metodologies que permetin l'estudi progressiu i reglat d'un fenomen, en els seus diferents aspectes observables o inferibles dels observables.

Ironia: és una figura retòrica que consisteix a indicar una idea mitjançant l'expressió, amb entonació significativa, de la idea contrària.

Joc simbòlic: és el joc en el qual l’infant imita accions de la vida quotidiana del món dels adults. Avarca el període dels dos als sis anys. Apareix quan l’infant ha adquirit la capacitat de representació, mitjançant la qual representa accions i regles bàsiques imaginàries que es refereixen als acords sobre a què es juga. El fet d’explorar i reproduir el món adult fa que es desenvolupi el pensament creatiu i els ajuda a resoldre conflictes, tensions, sentiments. El joc simbòlic és un aprenentatge que ajuda a l’infant a conèixer-se a si mateix i a l'entorn social que l’envolta.

Kathy Reichs: és natural de Chicago i treballa com antropòloga forense més de ser una escriptora d'èxit amb novel•les de misteri.

Llenguatge corporal: tot allò que acompanya a les nostres paraules, mirades, gestos, postures. És una habilitat que té a veure amb les nostres emocions, per tant, pot ser innata, com el somriure o adquirida com la salutació, que varia segons les cultures.

Logopèdia: és la professió especialitzada en els processos de la comunicació humana i de la deglució. Les dificultats comunicatives inclouen problemes de veu i de parla, de llenguatge verbal oral i escrit, de llenguatge no verbal i de pragmàtica, és a dir, de l'ús de llenguatge.

Malaptesa motora: és la dificultat que té el nen per moure’s en l'espai, tant a l'àrea corporal, com a l'àrea del grafisme i de la construcció.

Medikinet: medicament utilitzat per tractar els símptomes del TDAH, basat en la substància activa metilfenidat hidroclorur.

Memòria fotogràfica: és la capacitat de recordar coses sentides i vistes amb un nivell de detall gairebé perfecte.

Meningitis: inflamació de les meninges. La meningitis es presenta amb un síndrome, en general aguda, constituïda per intensos mal de caps, rigidesa de clatell i raquis, restrenyiment, vòmits de tipus cerebral (sense nàusees), pols lent, etc.(no sempre se´n troba el quadre complet).

Metabolisme: és el conjunt de reaccions químiques que tenen lloc dins un organisme per mantenir-lo en vida. Aquests processos permeten als organismes créixer i reproduir-se, mantenir les seves estructures, i respondre al seu medi.

Metodicitat: l’estudi o elecció d’un mètode pertinent per un determinat objectiu.

Nerd: és un estereotip que representa una persona molt intel•ligent, fascinada pel coneixement, especialment científic, i generalment sol ser associat a una persona socialment maldestre i aïllada de l'entorn que l'envolta. El mot equivalent més aproximat a nerd en català seria setciències.

Neurodiversitat: és un concepte que promou la idea que la diversitat en les característiques humanes també s'estén al camp neurològic.

Neurotípic: Des del punt de vista neuronal es denomina així al més abundant o del que hi ha major nombre d'individus.

Olanzapina: és un antipsicòtic atípic utilitzat per tractar l’esquizofrènia majoritàriament. També pels trastorns bipolars, pels episodis aguts de mania, i altres síndromes i trastorns fora d’indicació.

Patrons de la comunicació no verbal: els que pertanyen a l'acte de transmetre informació sense usar el llenguatge. Pot ser a través de gestos, imatges o fins i tot objectes.

Prolactina: és una hormona peptídica principalment associada amb la lactància.

Psicosi: és un terme psiquiàtric genèric que designa un estat mental en què el pensament i la percepció estan severament deteriorats. Les persones que experimenten un episodi psicòtic poden patir al•lucinacions i creences il•lusòries (per exemple il•lusions de grandesa o paranoies), demostrar canvis en la personalitat i exhibir pensaments desorganitzats. Això va sovint acompanyat per la negació de l'inusual i l'estrany de la naturalesa d'aquest comportament, dificultats amb la interacció social i impediments per a portar endavant les activitats de la vida diària.

Racional: l’estat que permet actuar, pensar i avaluar d’acord amb certs principis d’optimitat i consistència, per tal de satisfer algun objectiu o finalitat.

Risc d’exclusió social: és la situació o el conjunt de situacions econòmiques, familiars, estructurals o de qualsevol tipus que comporten el perill de ser exclòs del marc social contemporani.

Risperidona: és un compost químic antipsicòtic de segona generació, utilitzat principalment pel tractament de l’esquizofrènia. A Espanya és venut comercialment amb el nom Risperdal. També s’utilitza pel tractament del trastorn bipolar en menors de 10 a 18 anys.

Sarcasme: és una burla malintencionada i descaradament disfressada, ironia forta i cruel amb la que s'ofèn o es maltracta a algú o alguna cosa. El terme també es refereix a la figura retòrica que s'empra en aquest tipus especial d'ironia. El sarcasme és una crítica indirecta, però la majoria de les vegades evident.

Seqüela talàmica: dany o danys irreversibles en una estructura neuronal situada damunt l’hipotàlem.

Sertralina: és un inhibidor selectiu de la recaptació de serotonina que s'utilitza com a fàrmac antidepressiu. A més de sobre la serotonina, la sertralina també actua, tot i que lleument, sobre el bloqueig de la recaptació d'altres neurotransmissors: la noradrenalina i la dopamina. La sertralina no té efectes estimulant, sedatiu ni anticolinèrgic, ni tampoc afecta la funció psicomotriu.

Servei local d’ocupació de Vilafranca: és un servei públic gratuït que l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès ofereix a la ciutadania per informar, assessorar i gestionar aspectes relacionats amb la teva recerca de feina.

Simptomatologia: conjunt de símptomes que té un malalt o que són característics d’una malaltia determinada.

Síndrome de Tourette: és un trastorn neurològic heretat, amb inici a la infantesa, caracteritzat per la presència de múltiples tics motors i almenys un tic vocal. Els tics poden ser transitoris o crònics.

Síndrome del cormosoma X fràgil: és una malaltia genètica que provoca retard mental a causa d'una alteració del cromosoma X.

Síndrome del savi/savant: és una síndrome molt curiosa i misteriosa encara avui en dia. Les persones que manifesten la síndrome de savant, són persones que tenen graus d'autisme però que a la vegada tenen un do sobrehumà en art, matemàtiques, música, etc.

Sistema de conducció elèctrica del cor: és un sistema especial per generar impulsos elèctrics rítmics que produeixin la contracció periòdica del múscul cardíac. Està constituït per un grup de cèl•lules destinades a produir l’excitació i conducció del cor.

Superdotat: és el terme amb el que es fa referència a les persones amb una capacitat intel•lectual superior a la mitjana.

Teràpia cognitiva-conductual: és una orientació de la teràpia cognitiva (segons la qual els processos mentals i emocionals tenen origen en processos psicològics no observables exteriorment) enfocada a la vinculació del pensament i la conducta, i no una fusió com a aplicació clínica de la psicologia cognitiva i la psicologia conductista.

Teràpia física: és una professió dins de l’àrea de salut. S’encarrega de la prevenció i el maneig de desordres que impliquen complicacions en el moviment humà.

Teràpia ocupacional: és definida com un tractament paramèdic que implica una activitat útil planejada que afavoreix la recuperació de les persones afectades per una malaltia mental o una incapacitat física que algunes vegades apareixen després d'un accident. Aquest tipus de teràpia és proporcionada per un terapeuta ocupacional sota la direcció d'un metge.

Tractament pediàtric: és una intervenció realitzada per un professional, basada en tècniques i teories pediàtriques. La pediatria és l'especialitat mèdica que estudia al nen i les seves malalties. El seu contingut és molt major que la curació de les malalties dels nens, ja que la pediatria estudia tant al nen sa com al malalt.

Tractament psicològic: és una intervenció realitzada per un professional, basada en tècniques i teories psicològiques. L'objectiu d'un tractament psicològic és observar, identificar i modificar els elements del comportament que generen patiment.

Tractament psiquiàtric: és una intervenció realitzada per un professional, basada en tècniques i teories psiquiàtriques. Té com objectiu prevenir, avaluar, diagnosticar, tractar i rehabilitar les persones amb trastorns mentals i assegurar l'autonomia i la seva adaptació a les condicions de la seva existència.

Trastorn d’ansietat: és un terme general que comprèn diferents tipus de malalties mentals caracteritzades per por i ansietat anormal i patològica.

Trastorn de l’Espectre Autista (TEA): grup de trastorns classificats com a trastorns generalitzats del desenvolupament, són la síndrome d’Asperger, l’autisme clàssic i trastorn generalitzat del desenvolupament  no especificat(que descriu quadres clínics que no encaixen en els altres dos).

Trastorn depressiu major: és un trastorn que es manifesta per una sèrie de símptomes que interfereixen amb la capacitat de treballar, estudiar, dormir, menjar i gaudir de les activitats que abans eren agradables o plaents.

Trastorn generalitzat del desenvolupament (TGD): grup de trastorns caracteritzats per alteracions qualitatives en les interaccions socials recíproques i modalitats de comunicació, així com per un repertori d’interessos i activitats restringit, estereotipat i repetitiu. Són els trastorns de l’espectre autista, la síndrome de Rett i el trastorn desintegratiu infantil.

Trastorn obsessiu compulsiu (TOC): és un trastorn pertanyent al grup dels desordres de ansietat (com la agorafòbia, la fòbia social, etc). Els pacients solen sentir-se culpables de la seva conducta anormal i les seves familiars poden empipar-se amb ells perquè no són capaços de controlar les seves compulsions.

Trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH): és una síndrome conductual. Les persones que ho pateixen solen presentar les següents característiques a nivell conductual, emocional i escolar: hiperactivitat, dèficit d’atenció i control, impulsivitat, irritabilitat, autoestima deficient i dificultats de l’aprenentatge.

Trastorns de l’aprenentatge: són un conjunt de problemes que interfereixen significativament en el rendiment a l'escola, dificultant l'adequat progrés del nen i la consecució de les metes marcades en els diferents plans educatius.

Trastorns de personalitat: són trastorns greus en les tendències de comportament d'un individu, que generalment inclou diverses àrees de la personalitat, i gairebé sempre estan associats amb trastorns personals i socials considerables. A més, els trastorns de personalitat són inflexibles i s'estenen a moltes situacions.

Trets autístics: soledat i desig obsessiu d'invariància; obtinguda a partir de rutines, conductes repetitives i temes d'inter``es molt reduïts, entre d’altres símptomes de l’autisme.

I també he analitzat una sèrie televisiva nova (amb un personatge diagnosticat amb Asperger) i una guía clínica.

Frágiles

Títol original: Frágiles

Creació: César Arriero

Direcció: César Arriero, Rodrigo Sorogoyen i Manu Sanabria

Producció executiva: Mediaset España, Jorge Alonso

Producció: Isla Producciones

Guió: Isabel Peña, César Arriero i David Botello

Música: Arturo Díez Boscovich

Cadena original: Telecinco

Temporades: 2

Episodis: 8, dels quals analitzat: 1x01

Protagonistes: Santi Millán (Pablo), Norma Ruíz (Pilar), Sandra Ferrús (Ana), Ruth Níñez (Lola)…

Any d’inici: 2012

Origen: Espanyol

Gènere: Drama mèdic

Descripció: Frágiles narra la vida de Pablo, un peculiar fisioterapeuta que utilitza mètodes més propis d'un psicòleg per curar els seus malalts arribant a la conclusió que després del dolor físic s'amaga l'emocional entre els seus pacients.

Anàlisi de la Lola: La Lola, d’uns vint anys, viu amb la seva mare des de que tenia quatre anys i el seu pare va morir en un accident. Únicament deixa que sigui ella qui la toqui, no suporta el contacte físic. També és amant dels peixos, ho sap tot sobre ells, i li encanta jugar amb trencaclosques, té una capacitat extraordinària per resoldre’ls ràpidament.

Treballa en una biblioteca pública, i sap de memòria on es troben cadascun dels articles d’ella. És una noia molt literal. No entén el llenguatge figurat ni l’argot, i es posa nerviosa en presència de desconeguts. Tot i així, és dolça i s’esforça per agradar a la gent; porta una llibreta amb cares dibuixades per saber com i quan somriure i que la gent no se senti incòmoda amb ella.

És diagnosticada amb Asperger a la sèrie, el que dona a entendre que hi ha hagut una documentació al darrere d’aquest personatge per part dels directors i guionistes. Personalment, trobo que aquesta caracterització ha estat bona, tot i que a vegades massa exagerada en quant als símptomes, però tot i així no deixa de ser fidel a la realitat dels Asperger.

La sèrie encara no té gaires episodis, i la Lola no n’és la protagonista principal, però tot i així he pogut comprovar que ha guanyat forces crítiques positives per l’estricta caracterització del personatge i també per l’habilitat de l’actriu en representar una síndrome tant complicada.

La Lola sovint presenta molts símptomes de l’Asperger en una sola conversa, i això fa sospitar d’un excés, d’una sobrecàrrega Asperger en el personatge. No controla els impulsos quan es posa nerviosa, és literal en quant el llenguatge, té una memòria extraordinària, no sap quan avorreix a la gent al parlar, etc.:

Nacho: Hola?

(La Lola surt d’on estava amagada)

Nacho: Tu d’on surts?

Lola: De sota el mostrador.

Nacho: Escolta, estic buscant un llibre que es diu Cineclub, d’en David Gilmour.

Lola: Passadís B, prestatgeria 3, N/GIL/74.

Nacho: Eh… Et saps de memòria on són tots els llibres de la biblioteca?

Lola: Clar.

Nacho: (Riu) Si es veritat el que dius, si encertes, et convido a un cafè!

Lola: El llibre està on dic, però jo no prenc cafè, perquè el cafè em posa nerviosa i em treu la son.

Nacho: I una canya?

Lola: Tampoc bec alcohol. L’alcohol por provocar visió borrosa, intoxicació, descoordinació i fins i tot la mort. I jo encara no vull morir.

Nacho: I un cine? T’agrada el cine o també et sembla perillós?

Lola: El cine no és perillós. A no ser que siguis una persona violenta i vegis una pel•lícula violenta. Llavors és perillós pels demés.

Nacho: M’ho prendré com un sí. Em dones el teu mòbil?

Lola: (confosa, li allarga el seu telèfon) Només en tinc un… (Veient la confusió d’en Nacho i la seva pròpia se’n va.)

Nacho: (perseguint-la) Digues com a mínim com et dius!

Lola: Lola.

Nacho: Per què vas tant ràpid?

Lola: Perquè perdo l’autobús. I perquè em poses nerviosa.

Nacho: Ah, sí? I per què et poso nerviosa?

Lola: (para i es gira cap en Nacho) Perquè ets un desconegut. I… no m’agraden els desconeguts. A més mai havia conegut un noi guapo que em demanés un llibre de David Gilmour.

Nacho: Eh… bé, jo em dic Nacho. Ja no som dos desconeguts.

Lola: (Incòmoda, se’n va.)

Nacho: Escolta! Espera! (Li toca el braç.) Escolta, que a mi també…

Lola: (S’espanta quan la toca.) Ah!

Nacho: Tranquil•la! Que jo et volia convidar al cine, però que tranquil•la…

Lola: (Cada cop més espantada, va reculant cap a unes escales, i s’acaba caient.)

Nacho: Lola!

(Tota la gent del voltant s’acosta a ella per ajudar-la.)

Nacho: Lola! Lola!

Lola: (veient que la tocaran) No! No! No!

Nacho: (a l’altra gent) Quiets, quiets! No la toqueu!

Lola: Tens relacions sexuals amb la teva dona?

Pablo: (Riu, pensant que és una broma. No ho és.) Eh… bé… Menys de les que voldria.

Lola: Mira, el peix lluna pot arribar a mesurar més de tres metres i pesar fins a una tonada, i tot i així té un cervell de només quatre grams! Saps quants ous pot pondre una de les seves femelles?! (Emocionada)

Pablo: Ni idea…

Lola: Nou cents mil! Saps quant mesura el peix koi espí més petit del món?

Pablo: Un centímetre…

Lola: Set mil•límetres!

Pablo: (fent-se el sorprès) Set mil•límetres!

Lola: Què és més gran: un tauró balena o una balena blava?

Pablo: (confós) El… tauró…?

Lola: La balena!

Pablo: La balena, és clar! Sempre són més grans.

Lola: (altre cop apàtica) Potser t’estic avorrint… T’agraden els peixos?

Pablo: No, no, sí, sí… bé… sobretot a la brasa. És com m’agraden els peixos.

Lola: (intrigada) Això és un acudit?

Pablo: Pretenia ser-ho.

Lola: (Somriu, expressament, però fa que sembli gairebé natural.)

Com a conclusió, trobo que la Lola pot exagerar els símptomes de l’Asperger i fer que sembli quelcom irreversible i que li impedeixi fer vida normal gairebé al cent per cent, però que tot i així els trets autístics són fidedignes i l’entorn d’ella i el de la seva mare és força real i semblant a la realitat.

Guia de pràctica clínica pel maneig de pacients amb Trastorns de l’Espectre Autista en atenció primària

Títol original: Guía de Práctica Clínica para el Manejo de Pacientes con Trastornos del Espectro Autista en Atención Primaria

Autor: -

Editor: Agencia Laín Entralgo, 2009

Gènere: Psicologia

Ressenya: -

Anàlisi: Aquesta guia de pràctica clínica pel maneig de pacients amb TEAs està destinada a que professionals de la salut l’utilitzin per la detecció i el tractament de pacients amb aquest tipus de trastorns, a més de guiar-los a l’hora d’informar els pares. Tot i no estar classificat en quant a trastorns i síndromes diferents, l’índex recull els diversos passos i aspectes a tenir en compte en trobar-se amb pacients i els seus respectius familiars amb algun tipus de trastorn autístic. És una guia amb gran quantitat d’informació, sobretot en el diagnòstic i el tractament, però engloba tots els trastorns junts.

La meva conclusió és que està molt ben escrit i documentat, i a més té tota la informació que qualsevol professional sanitari voldria saber.

“Una de les primeres realitats amb les que s’han d’enfrontar els pares és que els nens amb TEA tenen una aparença física externa sense alteracions. Per això, aquells TEA com la síndrome d’Asperger o l’autisme no associat a discapacitat intel•lectual, poden crear més confusió entre els pares, ja que han rebut un diagnòstic difícil de comprendre quan els seus fills són aparentment normals o intel•ligents. Això és igualment degut al desconeixement i als tòpics que pesen sobre aquests trastorns.”