Dia 38

Ja m'han enviat dues de les 3 entrevistes al personal sanitari, i quan tingui una estona les corregiré i penjaré aquí. Per altra banda he decidit afegir a les 3 conclusions (Comparació de les dues cares de l'Asperger, Guia per a famílies al càrrec de nens amb Asperger i La vida adulta d'un Asperger: la principal preocupació dels pares) un altre apartat, en el qual m'he inspirat en la feina d'en Josep Díaz a l'institut, cito textualment de la seva entrevista: 

Respecte als temes en relació amb el “bullying”, es veritat que ara està a l’ordre del dia, però aquí a l’institut vam tirar per la via de la no confrontació. Això significa que a diferència de les tàctiques típiques consistents en exercir pressió en els causants, utilitzàvem tàctiques informatives i de conscienciació. Això dóna la volta a les coses. Vam engegar unes sessions informatives a les aules d’aquells grups que ho necessitessin. Per exemple, veiem un grup que es sobrepassa amb companys d’aquest tipus, i seguidament ens adonem que el problema és una manca de coneixença.Ara per ara, el programa que fem servir és el mateix que es va dissenyar en el seu primer moment. És una activitat de sensibilització i informació que fa que s’aturin aquestes situacions. La resposta, així doncs, és informar – sempre que no es tracti d’un cas extrem de maltractament - . La gran majoria de vegades, els casos de mofes o burles poden ser ofegats per nosaltres a partir d’aquesta via. Els resultats són increïbles, ja que es dóna la volta a la cosa: coneixen el tipus de persones que són aquells amb qui s’estan posant, coneixen tot l’equip que els ajudem, coneixen la nostra tasca... També els hi passem vídeos sensibilitzadors i els expliquem el punt on ens trobem ara. Tot seguit els hi demanem una resposta, una opinió... i apareix la seva implicació: s’obren debats, apareixen casos de familiars i amics, etc. En definitiva, trobo que aquest programa és més que efectiu per l’adaptació en l’entorn social de tots els nens i nenes en educació especial, entre ells els que pateixen Asperger. 

He volgut agafar la seva idea com a referència per fer una mena de guia per les escoles, potser fins i tot en forma de vídeo, amb la funció de sensibilitzar les aules respecte aquesta síndrome, i sobre que no són nens i nenes estranys, sinó que són del mateix material que ells, però de diferent motlle. No se'ls ha de deixar al marge per això, ans al contrari: ajudar-los a superar les dificultats extres que tenen, ja que en el fons tots som una mica diferents.