Ahir vaig acabar d'analitzar Mozart & the Whale, una pel·lícula de Petter Naess, estrenada el 2006, sobre una parella amb Asperger. El següent que faré serà analitzar els llibres com més aviat millor, ja que alguns són de la biblioteca, i paral·lelament seguiré amb les sèries, amb House i The Middle.
Aquí adjunto l'anàlisi de la pel·lícula.
Tràiler oficial de la pel·lícula Locos de Amor
Mozart and the Whale
Títol:Mozart and the Whale (Crazy in
love a algunes parts d’Europa)
Direcció: Petter Naess
Producció: Danny
Dimbort, Manfred D. Heid i Frank DeMartini
Descripció: La pel·l´icula
tracta sobre un home, en Donald, amb Asperger, que trobant-se sol i sense ningú
a la vida, decideix organitzar un grup amb persones que també tenen trastorns
de l’espectre autista. Ell hi està posicionat com una espècie de líder, on hi
ha una mica de tot, però només persones amb autisme de diversos funcionaments i
graus, i cap altre Asperger. Els problemes apareixen quan l’Isabelle, una altra
dona am Asperger, s’apunta al grup. Ens pretén mostrar com de diferents poden
arribar a ser uns Asperger d’altres, i les diverses manies i caractrístiques de
la personalitat poden arribar a tenir i suportar l’un de l’altre.
Anàl·lisi: Des del meu
punt de vista, trobo que el caràcter dels Asperger ha estat molt ben plasmat en
tots dos personatges. Tant l’un com l’altre presentaven trets comuns, així com
manies úniques i estereotípies que no compartien entre ells. La gran diferència
entre tots dos, era que l’Isabelle s’havia rendit feia temps, no volia aspirar
a semblar normal, i tot i que assistia a teràpia i es va apuntar al grup d’en
Donald, ja li estava bé ser com ella. En canvi, en Donald sempre intentava
encaixar, ser normal, imitar els comportaments típics, però no li era gens
fàcil.
Quan els dos comencen a sortir
junts, podem observar com xoquen en no entendre ben bé les necessitats l’un de
l’altre. Mentre que l’Isabelle té una forta intol·lerància a sorolls forts i
metàl·lics i en Donald se n’oblida momentàniament, ella també ignora que ell es
podria sentir frustrat i nerviós respecte als canvis de rutina, entorn, o al
simple fet d’endreçar-li el pis.
Trobo que la pel·lícula pot pecar en
alguns moments de massa comercial, intentant vendre una història d’amor tràgica
i al final feliç. Tot i així, l’angoixa que ambdós pateixen, cadascun pels seus
motius, i la seva manera de prendre’s la vida des de l’experiència de
l’Asperger està molt ben il·lustrada. Trobo, per això, una mica subrealista el
fet que cap dels dos no tingui a cap persona al seu costat, que els ajudi i en
tingui cura. Una persona amb Asperger no té moltes possibilitats de sobreviure
en el món adult sense l’ajuda de cap familiar o amic proper, i molt menys si és
del nivell del trastorn que són l’Isabelle i en Donald, bastant pronunciat.
La meva opinió personal de la
pel·lícula és, sense cap mena de dubte, que està massa sobrecarregada de
sentimentalisme. La vida d’un Asperger no gira al voltant de trobar algú que el
comprengui, l’escolti… Sí que és important, però molts dels detalls són poc
realistes, pel que he comentat anteriorment sobre l’autonomia que tenen tots
dos xocant amb l’alt grau d’Asperger que demostren tenir.
He enllestit una altra part del treball, la que correspon a l'anàlisi d'ASPERCAMP i altres associacions/federacions relacionades amb l'Asperger. Per suposat, n'existeixen moltes, però he preferit centrar-me en la Federación Asperger España i la Federació Espectre Autista - Asperger de Catalunya a més a més de l'Associació Asperger del Camp de Tarragona, la qual vaig analitzar en persona. La primera és la general per a tota Espanya, i al seu càrrec hi són la de Catalunya, la de Girona, la de Lleida, i les d'altres regions com Aragó, Madrid, Canàries...
Aspercamp
Nom de l’associació: AssociacióAspergerdelCampdeTarragona
Nom de l’esplai: ASPERCAMP
Zona: Camp de Tarragona
Què és l’AssociacióAspergerdelCampdeTarragona?: És una associació de famílies amb fills i filles amb trastorn del desenvolupament en la interacció social. El president és en Joan Segura, i la resta de pares s’encarreguen d’aspectes diversos per tal de que l’associació funcioni.
Any de creació: 2011
Objectius:
Donar a conèixer aquesta síndrome, promoure la sensibilització social i aconseguir la seva integració en els serveis i les activitats de la comunitat.
Col·laborar amb els professionals de la salut, l’educació i la psicologia.
Facilitar la més completa informació i el millor assessorament a les famílies.
Afavorir la relació i el suport mutu entre les famílies.
Organitzar xerrades informatives, jornades formatives i activitats d’oci per a tota la família (nens, adolescents, joves i adults).
Promoure el millor tractament, educació i desenvolupament per aconseguir la seva plena integració social i laboral.
L’esplai: L’esplai ASPERCAMP és un projecte de lleure educatiu de l’Associació Asperger del Camp de Tarragona adreçat a infants i adolescents amb la síndrome d’Asperger i altres Trastorns de l’Espectre Autista d’alt funcionament. A l’esplai, infants i adolescents disposen d’un temps i un espai de trobada on a través d’activitats, jocs i sortides poden fer noves amistats i enfortir aquelles habilitats socials i de joc que els permetran un millor desenvolupament en el seu dia a dia. Les monitores i els monitors són un referent educatiu i un important punt de suport per als infants i adolescents degut a la seva proximitat en el curs del seu desenvolupament.
A l’esplai es treballen dos tipus d’objectius diferents: generals i específics. A nivell general es pretén que infants i adolescents millorin les seves habilitats socials i comunicatives, adquireixin habilitats de joc, augmentin la seva tolerància a la frustració així com adquireixen habilitats de resolució de conflictes. Els objectius específics són els petits passos que permeten assolir els objectius generals. Aquests, s’estableixen de forma concreta per cada grup d’edat, en funció de les seves característiques i necessitats.
A cada sessió d’esplai es fa una estona de conversa, una d’activitat i una estona una mica més lliure. Durant l’estona de conversa es potencien les habilitats comunicatives dels participants. Es treballa que siguin capaços d’explicar de manera estructurada una experiència, de mostrar interès envers les experiències i assoliments dels altres, d’elogiar i aconsellar als companys així com d’expressar els sentiments. També es treballa la comunicació no verbal i s’intenta reduir l’ús de monòlegs sobre els interessos restringits en les converses. A través de l’estona de joc els infants i joves adquireixen eines i recursos per a jugar amb els seus iguals a l’esbarjo de l’escola o al parc. Els jocs i les activitats que es proposen s’expliquen de manera clara i senzilla, tot remarcant quin és l’objectiu del joc i passant una bona estona. En aquestes estones també es realitzen tallers per tal de millorar la motricitat fina i altres activitats que resultin adequades pel grup. Les habilitats socials i la resolució de conflictes de manera apropiada són presents en tota la jornada d’esplai, ja que s’utilitzen les situacions que sorgeixen de manera espontània per tal de treballar-les. Les excursions també permeten treballar habilitats de negociació, així com la tolerància a la frustració.
Aquest esplai s’organitza cada dos dissabtes, en grups d’infants, adolescents i adults. L’assistència no és obligatòria, i no sempre poden venir tots.
Lloc de l’esplai: Ciber@ula de l’Hospital Universitari Joan XXIII, Tarragona.
Un dia a l’esplai: Ens dirigim cap a l’Hospital Joan XXIII, i el primer que trobem en entrar a l’aula on es troba l’esplai és un ambient tranquil i ampli, amb diversos recursos: ordinadors suficients per cobrir les necessitats de tots els nens que s’hi troben, jocs de taula, joguines vàries, taules rodones amb diverses cadires, un projector i uns quants seients col·locants al seu davant. Aquest és el grup que està aquí des de les 9:30 fins a les 11:30, el grup de 5 a 11 anys. Normalment, hi assisteixen 8 nens i nenes més o menys. En aquest grup, el més petit té sis anys, mentre que el més gran en té nou. Per començar la sessió, les monitores expliquen que faran un taller de titelles. Primer veuran el vídeo instructiu, i després ho faran ells. Un cop acabat el vídeo, ells mateixos construeixen les titelles. L’entorn i l’ambient en general no estan estrictament estructurats, per tal de deixar lloc a l’improtizació. Les dues monitores supervisen que tots facin la tasca que se’ls ha encomanat, però no tots estan d’acord amb l’activitat escollida. Tots en general són força moguts, i quan es disposen a fer la representació, hi ha un nen que no vol unir-s’hi. Tot i així, com que és una activitat que necessita col·laboració, ja que el conte que explicaran amb les titelles no pot prescindir de cap personatge, el nen acaba cedint. Finalment, hi ha una estona d’esbarjo amb alguns dels jocs de l’aula, i les monitores trien especialment aquells que impliquen contacte, joc en equip i comunicació, per tal de fomentar aquestes mancances dels nens amb Asperger. Encara que no tots estan d’acord amb els jocs triats, busquen altres alternatives per passar l’estona sense destorbar els altres. Hi ha un nen que m’ha cridat especialment l’atenció. Ha agafat una caixa d’un joc de taula i l’ha col·locada davant seu, s’ha assegut a la cadira i ha començat a muntar-ho tot molt concentrat. Es tracta del joc Rummikub, que consisteix en formar grups de nombres consecutius del mateix color o iguals de colors diferents, un joc de lògica. En canvi, el nen en concret està fixant-se continuament en la caixa, i m’adono que el que està fent és muntar-ho tot com apareix a la fotografia de la caixa, sense importar-li com s’hi juga ni quin és l’objectiu.
Finalment, els pares els recullen i comença la segona sessió, amb els nens de 12 a 16 anys. L’activitat d’avui consisteix en anar d’excursió als jardins del Camp de Mart, on hi ha una fira medieval. Normalment, en les sessions ordinàries les monitores els fan seure en grups i els fan explicar-se el que han fet durant la setmana per torns de paraula. Després fan algun joc o activitat esportiva al pati, en equips, etc. Finalment tornen a reunir-se i fan una reflexió sobre el que han fet bé i malament. Són bastant monotemàtics, i les reunions els ajuden a escoltar els altres. Durant l’escursió, m’adono que molts dels nens (no hi ha cap nena en aquest grup) són molt intel·ligents, i dominen àrees temàtiques com els avions de guerra, la història, els videojocs… Sovint parlen únicament dels seus interessos, i la conversa entre ells es fa nul·la, ja que cadascun la porta per la banda que vol. Així que tendeixen a parlar més amb els adults, les monitores, o inclús amb mi. La conversa es torna un monòleg en el que aboquen tots els seus coneixements sobre cert tema, i mai acaba a no ser que els talli algú. Les monitores intenten fomentar la conversa entre ells, que parlin els uns amb els altres, però és difícil.
La meva conclusió és que l’esplai és un lloc on portar els infants i els adolescents amb Asperger bastant idoni: no és ni molt estricte, ni una mena guarderia. Els obliguen en certa manera a treballar les mancances més grans de l’Asperger, sobretot en les relacions socials. A més, les monitores són psicòlogues o estudiants d’aquesta carrera, i saben molt bé com tractar-los.
Federación Asperger España
Nom de l’associació: Federación Asperger España
Zona: España
Què és la Federación Asperger España?: Una entitat sense ànim de lucre d'interès públic i social que compon en conjunt a les Associacions de Síndrome d’Asperger d'àmbit nacional i autonòmic. Dirigeix moltes altres associacions, entre elles AspergerLleida, AssociacióSíndromed’AspergerdeCatalunya i AsssociacióSíndromed’AspergerGirona.
Any de creació: 2005
Objectius: La FederaciónAspergerEspaña té per objecte promoure el bé comú de les persones amb síndrome d'Asperger, socis o fills d'associats, a través d'activitats assistencials, educatives, recreatives, culturals i esportives, mitjançant la promoció, creació, organització o patrocini de centres de diagnosi o avaluació, unitats de tractament i atenció especialitzada, investigació i experimentació, centres de teràpia, centres de pedagogia especial, residències, unitats de capacitació per al treball, tallers protegits, unitats hospitalàries, serveis mèdics, de conformitat amb els plans d'actuació que aprova l'Assemblea General, així com la informació i assessorament sobre problemes generals de la síndrome d'Asperger i, en general, la representació i defensa dels interessos de les persones amb síndrome d'Asperger davant tota classe d'organismes, administració central, institucional, local i autonòmica, persones físiques o jurídiques, entitats públiques o privades, de qualsevol classe o naturalesa, tant nacionals com internacionals.
Federació Espectre Autista – Asperger de Catalunya
Nom de l’associació: Federació Espectre Autista – Asperger de Catalunya, Aspergercat
Zona: Catalunya
Què és l’Aspergercat?: Una federació que ofereix diversos serveis a persones que ho necessitin relacionats amb la síndrome d’Asperger. Ofereixen ajuts en l’àmbit assistencial, familiar, laboral, recreatiu i educatiu. Es va constituir gràcies a vàries famílies que es sentien soles davant d’un trastorn àmpliament desconegut.
Any de creació: 2003
Objectius:
La difussió i coneixement de la Síndrome d’Asperger.
El reconeixement dels drets a la educació en les condicions necessàries pels nostres fills en els Centres Escolars:
ATENCIÓ especial.
Respecte a les seves diferències dins de la Neurodiversitat.
Preservació de la seva integritat física i psicològica.
La detecció i el diagnòstic precoç dels casos en la Sanitat Pública, l’atenció primerenca, la inclusió de teràpies pels afectats majors de 7 anys dins la Sanitat Pública i la consecució d'un protocol d'actuació pels casos de Síndrome d'Asperger.
Impulsar Centres especialitzats en el diagnòstic i teràpies específiques amb professionals de referència i amb els coneixements i la formació adequada per ajudar als afectats, tant pel que fa al diagnòstic com pel que fa les teràpies.
Aconseguir el suport necessari per a la integració de joves i adolescents, tant pel que fa a la educació dins del món universitari com pel que fa a les Escoles de F. Professional, etc.
Treballar per la inserció laboral dels afectats i aconseguir un lloc de treball adequat a les seves capacitats per assolir la seva autonomia i independència.
Donar a conèixer la síndrome a la societat, estaments polítics, ensenyament i sanitat.
Buscar els professionals experimentats en aquest transtorn, rebre un ràpid diagnòstic, una teràpia adequada per el nen/a i per la familia, establir una relació amb les escoles per seguir tots les mateixes línies d’actuació.
Crear ludoteques i colònies per a nens amb Asperger (un 90% dels nens no ha anat mai de colònies).
Lluitar pels drets dels nostres fills.
Les fonts que he utilitzat per la informació bàsica són aquestes:
Per altra banda, he començat a calcular els resultats dels tests, i m'he adonat que també serà una de les feines més pesades i llargues. Avui intentaré analitzar la pel·lícula Mozart & the Whale i acabar amb els últims retocs de Mary & Max. Durant la setmana que ve anal·litzaré l'apartat de llibres, autors i documents en general, tot i que encara no se en quin apartat posar-los, al igual que els documentals: percepció fictícia o real.
Analitzant les associacions i entitats me n'he adonat que majoritàriament totes segueixen la mateixa línia, i això deu ser una senyal de que funciona aquesta manera de fer.
I seguim amb les sèries, amb The Big Bang Theory, mentre em preparo per seguir amb IT Crowd, Mozart & the Whale i començar a calcular els resultats dels tests durant la propera setmana. Segurament la pel·lícula estarà llesta abans de dos dies, la sèrie a finals de la setmana que ve i els tests... aniré fent.
Promoció de la sèrie The Big Bang Theory
The Big Bang theory
Títol:The Big Bang Theory (Big Bang a
Espanya)
Creació: Chuck Lorre
i Bill Prady
Direcció: Mark
Cendrowski
Productors
executius: Chuck Lorre,
Bill Prady i Lee Aronsohn
Productors: Steve Molaro,
Mike Collier i Faye Oshima Belyeu
Cadena
original: CBS
Música: Barenaked
Ladies
Temporades: 5
Episodis: 111, dels
quals analitzats: 1x01 i 2x01
Protagonises: Jim Parsons
(Sheldon Cooper), Johnny Galecki
(Dr. Leonard Hofstadter), Kaley Cuoco (Penny), Simon Helberg (Howard Wolowitz),
Kunal Nayyar (Rajesh Koothrappali)…
Any d’inici: 2007
Origen: Estatunidenc
Descripció: Big Bang és una comèdia de situació
protagonitzada per un grup d’amics intel·lectuals que coneixen la seva nova
veïna, la Penny, una cambrera que aspira frustradament a ser actriu. En Sheldon
i en Leonard són dos físics que treballen a l’Institut Tecnològic de California
(Caltech), mentre que Wolowitz és un enginyer jueu que viu amb la seva mare, i
Koothrappali un astrofísic de nacionalitat índia. Normalment la situació còmica
ve donada per la dificultat dels quatre protagonistes masculins a relacionar-se
amb la resta del món, sobretot amb dones.
Anàlisi de
Sheldon Cooper: provinent de l’estat de Texas, es tracta d’un nen
superdotat que passà el seu cinquè any de la primària a la universitat. Té dos
doctorats i una llicenciatura. És extremadament superb respecte la seva
intel·ligència i “qualitats” (que ell veu així) per mantenir la calma, l’ordre,
la jerarquia i l’equilibri exactes en la seva vida. Té varis elements que
encaixen en l’Asperger en la seva personalitat, com la falta d’empatia, o la
dificultat per entendre el sarcasme, etc. Encara que els guionistes sempre ho
hagin negat, l’Asperger és un dels trastorns que millor encaixen en aquest
personatge, si bé també presenta símptomes del trastorn obsessiu compulsiu de
personalitat i tendència a la hipocondria. No guarda una relació especialment
bona amb els seus pares, ja que li semblen simples i de ment inferior. No és un
personatge amb un rerefons de la vida passada gaire traçat, sinó que simplement
és ple de manies i estereotípies en la personalitat.
No pot evitar seure sempre al mateix
lloc, demanar sempre el mateix, menjar cada dia de la setmana el que toca
segons el seu horari, seguir la mateixa rutina, parlar de la mateixa manera,
etc. Tampoc se li dóna bé mentir, ni controlar els tics nerviosos quan està a
punt de patir un atac de pànic – sovint degut a les relacions socials.
Els seus guionistes afirmen que no
es basen en el trastorn d’Asperger a l’hora de construir la personalitat d’en
Sheldon, però tot i així hi ha la creença generalitzada de que té el caràcter
model per aquesta síndrome. Així que, analitzaré cadascun dels moments dels dos
capítols que he vist pel treball en els que s’hi noti un o més símptomes de
l’Asperger.
En Sheldon presenta marcats trets de
l’Asperger, començant per un dels més oblidats, la dificultat en la presa de
decisions personals o el metodisme excessiu a l’hora d’escollir:
(En Sheldon i en Leonard es troben a
la sala d’espera d’un banc d’esperma d’alt quocient intel·lectual, emplenant
una fitxa per participar-hi)
Sheldon: (espantat) Leonard no crec que pugui fer-ho.
Leonard: Estàs de conya? Però si ets
semi-professional.
Sheldon: No! Cometem un frau genètic. No hi ha cap tipus de garantia de
que el nostre esperma vagi a generar nens super intel·ligents. Pensa-ho! Tinc
una germana amb el mateix ADN que treballa en una hamburgueseria.
Leonard: Sheldon, això va ser idea
teva! Diners extres per tenir Internet de banda ampla al nostre pis…
Sheldon: Sí, ja ho sé, i em moro per unes descàrregues més ràpides… Però
una pobre dona dipositarà les seves esperances en el meu esperma! I si acaba
tenint un nen que no sap si ha de fer una derivada o una integral per resoldre
l’àrea que hi ha sota una corba?
Leonard: Segur que se l’estimarà
igual!
Sheldon: Jo no l’estimaria.
Leonard: Bé, i què vols fer?
Sheldon: Vull marxar-me!
Leonard: Està bé.
Sheldon: Quin és el protocol per anar-se’n?
Leonard: Jo què sé?! Mai he reculat
a l’hora de regalar esperma!
Sheldon: Doncs anem-nos-en sense més!
Leonard: D’acord…
També presenta canvis bruscs en els
temes de conversa, i no sap discernir per ell mateix si interessaran o no al seu
interlocutor:
Sheldon: Segueixes enfadat per allò del banc d’esperma?
Leonard: No…
Sheldon: Vols escoltar una dada interessant sobre escales?
Leonard: Crec que no.
Sheldon: Si un esgraó medís només 2 mil·límetres més, la majoria de gent ensopegaria.
Leonard: M’és igual! (Silenci) Dos
mil·lím… això no pot ser!
Sheldon: Doncs és veritat, vaig fer varis experiments als dotze anys i el
meu pare es va trencar la clavícula.
Leonard: Per això et van enviar a
l’internat?
Sheldon: No, això va ser pel meu experiment amb raigs làser.
També podem suposar una millor
habilitat per les relacions socials a través d’Internet, un tret característic
de l’Asperger ja que dóna l’oportunitat de mesurar millor les paraules:
Sheldon: Tinc 212 amics a MySpace!
Leonard: Sí, però mai has vist cap
d’ells.
Sheldon: Això és el millor de tot!
Per suposat, un dels símptomes de
l’Asperger més marcats en el caràcter d’en Sheldon és el de l’ordre i la rutina
invariables, així com la inflexibilitat conductual:
Sheldon: Penny, estàs al meu lloc.
Penny: Seu al meu costat.
Sheldon: (Sorprès i després pensatiu) No. Jo m’assec allà.
Penny: Què més dóna?
Sheldon: Que què més dóna?!
Leonard: Ja comencem…
Sheldon: A l’hivern aquell lloc està lo suficientment aprop del radiador com
per tenir calor però no lo bastant com per causar transpiració. A l’estiu està
en el punt perfecte del corrent creat en obrir les finestres d’allà (senyala
una finestra) i allà (senyala una altra finestra). La televisió està en un
angle que no és ni directe, desalentant la conversa, ni tant ampli que causi
una estrebada del coll. Podria seguir, però… crec que m’hauràs entès…
Penny: Vols que em canvii?
Leonard: Seu a un altre lloc!
Sheldon: D’acord… (vacil·lant, busca un lloc per seure durant una estona,
sospesant les opcions, però no s’acaba de decidir)
Leonard: Sheldon SEU!
(En Sheldon s’asseu de cop al lloc
més proper al seu seient habitual)
Ja en el següent episodi, en Sheldon
ens mostra facetes de l’Asperger més tancades, mentre que algunes com ara la
dificultat en entendre els sarcasmes o ironies han disminuït.
En una de les primeres escenes podem
veure com no pot evitar dir el que pensa en tot moment:
Penny: Sheldon, et puc fer una
pregunta?
Sheldon: Preferiria que no ho fessis, però tampoc puc prohibir-t’ho.
Penny: D’acord, això serà un sí,
així que…
Tampoc sap mentir ni guardar
secrets, és molt innocent:
Penny: Sheldon, això és entre tu i
jo, no li pots explicar res a en Leonard.
Sheldon: Vols que jo et guardi un secret?!
Penny: Sí!
Sheldon: Doncs ho sento, però hauries d’haver expressat aquest desig abans
d’haver rebel·lat aquell secret perquè jo pogués decidir si acceptava les
condicions d’aquell compromís. No pots imposar clàusules en base a un ex post facto!
Penny: Què?!
Sheldon: Guardar secrets és una missió molt difícil. No només has de
preocupar-te pel que dius, sinó també per les teves expressions facials, actes
reflexes i tics.
Així doncs, conclouria aquest anàlisi
afirmant que en Sheldon no té Asperger. Simplement es tracta d’un personatge
sobre-caracteritzat per tal d’atraure audiència, i tampoc s’ha volgut tancar la
llibertat d’interpretació de Jim Parsons fent públic un diagnòstic, ja que això
condicionaria molt la seva manera de comportar-se, encara que no ho sembli a
primera vista.
He acabat l'entrevista a l'IM, mentre segueixo esperant resposta d'M. Aquí la deixo, és una de les altres tres afectades.
L’IM és la mare de l'F, un noi d’onze anys amb Asperger. La seva mare el descriu com un nen mogut, nerviós, però lluitador. Ell sap que té Asperger i s’esforça en millorar, ha fet canvis progressius en els últims anys. Els seus pares, tot i estar divorciats, lluiten amb ell dia a dia, al seu costat, ajudant-lo i cercant recursos que els puguin guiar en la seva tasca.
Com vas descobrir que ell/ella tenia Asperger?
Jo no ho sabia, m’ho van comunicar a l’escola. Jo, personalment havia pensat que l’F era superdotat. Amb tres, potser quatre anys, ja sabia comptar, recitar els colors, llegir matrícules… Notava que era particular, i hi vaig estar donant tombs. Quan l’escol•la em va dir que tenia un TEA, jo no sabia què significava això exactament. Jo si que havia notat que li costava molt concentrar-se, era un problema tenir-lo atent en alguna cosa, però no ho vaig saber encaminar per aquí. Ja de ben petit era bastant sapastre, i no soportava molts sorolls.
Quan?
Quan anava al parvulari, gairebé als quatre anys.
Quina va ser la primera reacció que vas tenir?
Estem separats des de que tenia quatre anys, gairebé al mateix temps que li diagnosticaren l’Asperger. El primer que vam fer va ser fer cas al que ens deien al CSMIJ. Jo no estava pas preocupada, ja que sabia que ells en sabien. Tot i així, quan vaig saber que era “llest” donada la memòria fotogràfica que posseia, em vaig adonar que podria arribar a ser un problema. Vaig veure altres nens, altres casos, altres pares… La cosa era més greu del que jo m’havia pensat, però no tant com ho pintaven tots. Jo vaig seguir lluitant.
A partir de llavors vam començar a posar etiquetes, a veure els seus tics amb altres ulls… Un d’ells és que belluga molt els ulls, les mans i les extremitats en general. Altres manies, com l’autoagressió, se li han anat treient a base de l’esforç de tots. Gairebé no parlava. És curiós que la primera paraula que digués fou rellotge. La seva àvia li parlava sempre del rellotge.
Respecte a quan vaig sentir el nom d’Asperger per primer cop, vaig preferir no buscar res per Internet. Vaig consultar un o dos llibres. Començarem a seguir les pautes, a fer cas del que ens dèien els psicòlegs. L’agressió, per exemple, és una de les coses que m’alegro d’haver eliminat gairebé per complet.
Quina és la teva actitud davant de que ell/ella pateixi Asperger?
Un dels assumptes que em preocupa ara és la manca de picardia… No sap pas que els reis, el ratolí de les dents… són tot mentida. Em fa por dir-li, com a mare m’agrada veure’l il•lusionat. Tampoc pot mentir, a l’F no se li dóna bé explicar acudits, ni parlar en doble sentit.
Les altres mares, i els pares també, ho veien com un pes per carregar. Cara a la societat he arribat a escoltar “és només un nen malcriat”. És cert que l’F no sap callar certes coses que són de mala educació. Diu el primer que li passa pel cap, sense pensar que pot ferir els sentiments d’algú o pot resultar inadequat en alguns contexts. Em sembla malament que la societat cregui que està mal educat, donat que l’Asperger no és una síndrome reconeixible físicament, a primera vista. Tot i així, a ell no li importa pas el que els altres pensin.
Quina és la seva?
Li vaig explicar que tenia Asperger l’any passat, però crec que va ser un error. Tot va venir perquè em va preguntar perquè es medica. És un nen que des de petit té una devoció molt gran per la música. Es frustra molt quan no aconsegueix el que vol. Per a ell, tot té consciència, i quan alguna cosa li surt malament, culpa l’objecte. Minuts més tard, reacciona i es calma. En saber que té Asperger, va començar a fer-ho servir com a excusa per no fer certes coses. Llavors li vaig deixar les coses clares: l’Asperger no és un defecte, no el pots utilitzar com una excusa per la mala educació. Només digues-ho quan no entenguis algú quan parla.
El pobre va una mica perdut a casa, som molt irònics i això el descol•loca, i es col•lapsa amb tantes expressions i frases fetes que ha de recordar. Ara li toca frustrar-se, està en l’edat d’adonar-se que la societat no està ben preparada per rebre’l. No el conviden a festes, ni a sortides, ni volen estar amb ell… Això li dol.
Ha d’aprendre sobretot a no excusar-se amb el trastorn. Sovint anem a la platja amb el seu millor amic, que es cec i té dos anys menys que ell. L’agafa de la mà, i aquest li diu: “F, m’has de dir quan arribem a l’escala.” I ell immediatament li respon “Es que tinc Aspereger, saps?” I així constantment.
Rep algun tipus de tractament psicològic o psiquiàtric?
Assisteix a un psiquiatra al CSMIJ cada quinze dies. La veritat és que li agrada molt anar-hi. El seu psiquiatra és dur amb ell, li diu les coses clares i sense embuts. Això és bo, li facilita la comprensió del que li diu. M’agradaria començar a portar-lo també a un privat.
Normalment la síndrome d’Asperger ve acompanyada per altres trastorns de l’aprenentatge. Pateix algun?
Té diagnosticat TDAH. I a part d’això, moltes manies, puntuals, com ara tancar portes i finestres, bellugar les mans, etc. Algunes d’elles són especialment molestes. Van a fases, això sí que és cert. A vegades li dóna per cantar, o tararejar quan no és el moment. Això representa un tipus de canalització pels seus nervis.
Quins símptomes de la síndrome d’Asperger destaquen més en ell/ella?
Dificultats per mantenir el contacte ocular.
Dificultats per a la interacció social (especialment amb persones de la seva mateixa edat).
Alteracions dels patrons de comunicació no-verbal.
Interessos restringits a un únic tema o a una molt reduïda varietat de temes de permanència variable.
Inflexibilitat conductual.
Atenció especial als detalls, o bé, a la visió general d'una situació percebuda.
Perfeccionisme i metodisme excessiu.
Obsessió amb l'auto-imatge.
Interpretació literal del llenguatge.
Dificultats en la presa de decisions personals, o metodicitat gairebé obsessiva en la planificació.
Interpretació molt disminuïda o nul•la dels sentiments i emocions aliens i propis.
Sensibilitat al tacte o als sorolls forts.
Dificultat en mirar directament a l'interlocutor.
Possibilitat de ser maldestre quan camina o practica esport.
Sovint té problemes comprenent les emocions d'altres persones.
Pot tenir dificultats reconeixent expressions facials.
Sovint no comprèn quan algú està bromejant o usa un llenguatge que no encaixa en el seu àmbit.
Sovint parla en veu alta, en veu molt baixa o amb una veu freturosa d'emocions (una veu monòtona).
Sovint no li agraden els canvis de col•legi, treball o en la seva rutina diària.
Pot aprendre a parlar molt ràpid o molt tard.
Pot aprendre a llegir molt ràpid o molt tard.
Té problemes a conèixer a gent (problemes de relacions socials).
No comprèn com pensen altres persones.
Amb freqüència té una forta atracció cap a interessos concrets com els videojocs, les estadístiques esportives, els programes de TV, entre altres coses.
Té dificultats a entendre o no els interessa el joc simbòlic.
Es mou de forma repetitiva.
Pot costar educar-lo sigui a casa o fora d'aquesta i pot ser molt tossut i insistent.
Sol ser crèdul i ingenu.
Pot presentar estereotípies motores (seqüències de moviments estereotipats, sense sentit, propòsit o meta específica per exemple, sacsejar les mans o balancejar-se).
Té tendència a establir diàlegs interns ("parla sol"). Això pot ser confós pels psiquiatres amb símptomes psicótics, però, en la majoria dels casos respon a un altre tipus de necessitats.
Pot tenir dificultats per entendre el so de les veus d'altres persones.
Poden quedar-se confós si el llenguatge corporal i les paraules d'una persona no diuen el mateix.
Intenta fer exactament el que les paraules li diuen.
Pot no adonar-se que una altra persona està disgustada o enfadada fins que una altra persona li ho mostri clarament.
Pot no entendre que quan algú arruga el front significa "Estàs dient o fent alguna cosa dolent i hauries de parar ja!".
Pot no saber si una altra persona bromeja. Té dificultats per entendre la ironia, el sarcasme o l'argot.
Pot no comprendre els interessos d'una altra persona o els motius pels quals fa el que fa.
Pot fer o parlar del mateix una vegada i una altra. Altres persones ho trobarien enutjós.
Pot desconèixer, tret que se'ls digui, quan altres persones volen que parin de parlar dels seus interessos.
Té consciència de diferència, per la qual cosa pot sentir-se solitari i menyspreat a causa del rebuig.
És molt bo per a jocs de lògica, com els escacs.
Actúa d'una forma que tingui sentit: és tremendament racional.
Té l'habilitat d'actuar (ser actor) deguda a la capacitat que desenvolupa per expressar sentiments i emocions sense que necessàriament sigui veritat que els senti.
Veu i recorda detalls de coses que les altres persones no veuen.
Sovint té una memòria extraordinària (visual, musical, numèrica).
És molt bo recordant regles (sense estar necessàriament d'acord amb aquestes), lleis, sistemes i fets importants. El seu talent és útil en molts treballs de tipus intel•lectual (matemàtics, informàtics, físics, astrònoms, historiadors...).
És millor escrivint que parlant amb la gent, perquè és acurat triant les paraules que signifiquen exactament el que volen dir, per la qual cosa es mostra més expressiu en un xat a través d'Internet, en un escrit a mà o en un fòrum. Escriure no inclou llenguatge corporal o expressió facial; les persones amb síndrome d’Asperger sovint tenen molta pràctica per comunicar-se amb el llenguatge escrit, per aquesta raó, aquells que conreen la literatura produeixen treballs excel•lents.
És bo en matemàtiques i programant computadores, per la seva bona intel•ligència lògica-matemàtica.
És propens a desenvolupar un extraordinari talent musical perquè posseeix una oïda més sensible. També és freqüent que pugui ser virtuós d'algun instrument musical, donat el temps que empra a millorar.
Té un interès especial a convertir-se en expert dins del seu camp.
Es diverteix fent el mateix moltes vegades, la qual cosa la majoria trobaria avorrit. Moltes persones amb síndrome d’Asperger són bons practicant escales de piano, realitzant demostracions matemàtiques (o resolent un altre tipus de problemes) i buscant entre llibres i papers per trobar informació i errors.Poseixen una àmplia gamma de valors com la fidelitat o la sinceritat.
Posseeix una àmplia gamma de valors som la sinceritat o fidelitat.
Quines anècdotes, experiències o altres relacionades amb l’Asperger recordes haver viscut amb ell/ella?
La ironia és un aspecte del diàleg que el supera, li costa molt. Ara ja no és una cosa tant intensa. Per exemple, fa un temps, estant un dia al CSMIJ, el seu psiquiatra li va dir, per consolar-lo d’haver sigut rebutjat pels companys de classe: “Els teus companys són tots uns melons. No els hi has de fer cap cas.” L’F es va quedar pensatiu una estona, fins que va preguntar perquè creia que els seus companys eren melons si eren persones com ell.
Una altra anècdota que recordo és quan un dia, al carrer, es va acostar a una àvia molt baixeta i menuda i la va abraçar. Jo li vaig preguntar sorpresa que què estava fent, i ell em va respondre: “Es que aquesta dona fa molt bona olor, i és baixeta com jo. M’ha vingut de gust abraçar-la.” L’àvia ens va explicar que ni els seus néts li havien dit mai una cosa així, que estava molt contenta. L’F no sol control•lar cap tipus d’impuls de fer o dir les coses.
Trobes massa difícil per a un pare/cuidador/tutor tractar amb un nen amb síndrome d’Asperger? Comenta els casos particular, social i educacional.
Particularment, no trobo que sigui pas difícil. Quan tens un fill, tot esforç que facis et sembla “poc”, ja que des del meu criteri l’F s’ho mereix tot. No dic que sigui fàcil, m’esforço molt i vaig estressada, i conviure amb una persona amb Asperger comporta molts sacrificis. En el cas social, trobo que es fa duríssim. La societat, com he dit abans, no accepta aquest tipus de diferències, prefereixen mantenir-se’n al marge i no preocupar-se’n. Educacionalment també costa moltíssim, però tot ve donat pel mateix: té problemes a classe, amb els companys i després arriba a casa. Solucionem els problemes junts i al dia següent torna el mateix. Així és la dura rutina.
Col•labora l’escola/institut amb vosaltres i amb ell en particular?
No tant com jo desitjaria, però si que s’han preocupat bastant. S’hi han implicat lo just.
Dins l’entorn social, sents que s’adapta correctament? El comprenen, l’accepten?
No, la gent no té l’empatia necessària. Sovint a qui realment li falta un toc d’atenció per millorar la seva empatia no és al meu fill, sinó la resta de persones.
Com veus la seva evolució des de que va ser diagnosticat amb síndrome d’Asperger?
Molt bona, progressiva. M’impulsa endavant que cada dia aconseguim més i més. Ell s’esforça, i és lluitador. Estic molt orgullosa del meu fill.
Quin camí creus que prendrà en el seu futur tant pròxim com llunyà?
No em faig pas aquesta pregunta, són tot canvis constants. L’únic que espero és que es converteixi en bona persona. Els Asperger que he vist sovint acaben deprimits i sense ganes de lluitar, desmotivats en general. No em pregunto quina professió escollirà de gran, ni si formarà una família. L’únic que vull és que sigui bo, intel•ligent i que no es deixi enganyar per ningú.
En la pròxima actualització publicaré l'anàlisi de Sheldon Cooper a The Big Bang Theory. Seguidament anirà el d'ASPERCAMP, l'esplai de Tarragona, i Mozart and the Whale, la pel•lícula.
L'organització dóna resultats, i ja tinc un munt de coses al cap per les conclusions. Estic polint encara a la meva ment algunes idees sobre el perfil dels pares ideals per un Asperger, combinant això amb el llistat de requisits que vaig extreure de les entrevistes a personal educatiu per fer la vida d'un Asperger més fàcil durant tot el llarg d'aquesta.
Ja he pogut transcriure dues de les tres entrevistes a afectats (la tercera encara és a mitges, l'acabaré demà amb l'IM).
La primera ja ha rebut les modificacions necessàries per part de l'entrevistat, l'SB, i m'ha donat permís per publicar-la:
L’SB és el padrí de l’N, un noi de 13 anys amb Asperger. Va treballar com a pedagog abans de retirar-se. L’N és un noi que ja des de ben petit va presentar un desenvolupament motriu que sortia dels paràmetres normals, si bé no era com els altres de la seva edat, amb només un any. No va aprendre a caminar alhora que els altres, i això els va fer suposar a la seva família que potser també hi hauria un retràs en la parla. Els seus pares, fins que el nen no tenia dos anys no comencen a portar-lo a especialistes. Quan tenia poc més de tres anys, l’SB va començar a pensar que potser es trobava davant d’un nen que tenia una certa simptomatologia autista. És aquí quan els especialistes comencen a enfocar el problema també en aquesta direcció. Els professionals que el tractaren eren experts en el seu camp. Es començà a perfilar llavors un diagnòstic de síndrome d’Asperger. La mare, tot i tenir un bon nivell cultural, sempre ha intentat negar aquest fet, que el seu fill patia Asperger. La postura del pare era totalment contrària. En l’actualitat, l’N està cursant l’educació secundària.
Com vas descobrir que ell/ella tenia Asperger?
Jo sóc pedagog, i he treballat en educació especial. Això em dóna certa avantatge en el diagnòstic. La manera de comportar-se en general, com el llenguatge verbal, el desenvolupament motriu, les estereotípies repetitives… tot apuntava a l’Asperger. Quan veiérem els problemes de parla i d’aprenentatge a caminar amb només un any ja sospitàvem.
Quan?
Al voltant dels tres, gairebé quatre anys. Va ser un diagnòstic ràpid, tenint en compte que l’Asperger sol diagnosticar-se a partir dels quatre anys en endavant.
Quina va ser la primera reacció que vas tenir? I la dels seus pares?
La primera reacció va ser buscar immediatament un equip professional de psicòlegs, pediatres i d’altres experts per poder-lo tractar.
Quina és la teva actitud davant de que ell/ella pateixi Asperger?
Tant per la meva part com per la del seu pare la reacció va ser aquesta, la d’ajut i comprensió, però la seva mare des d’un primer moment ho negà. Tant el nen com els pares, actualment estan en teràpia psicològica, i l’N està controlat per professionals.
Quina és la seva?
L’N no sap que té Asperger, perquè és un nen molt sobreprotegit, sobretot per la seva mare. La meva relació amb el nen és molt puntual.
Rep algun tipus de tractament psicològic o psiquiàtric?
Sí, des de que era ben petit. Va a consulta setmanalment, i cada quinze dies amb els seus pares, des dels sis anys.
Normalment la síndrome d’Asperger ve acompanyada per altres trastorns de l’aprenentatge. Pateix algun?
Mostra interessos selectius, sobretot en les assignatures de l’escola. Ara mateix estudia secundària amb adaptació curricular. La seva cal•ligrafia, per exemple, és molt dolenta, però toca la guitarra de meravella. Podríem dir que només s’esforça de debó per allò que li interessa, però d’una manera impressionant. Les seves relacions socials són limitadíssimes, i no és capaç d’expressar sentiments. És també molt monotemàtic, i ell mateix força canvis en la seva veu. Tot ha d’estar sempre al seu gust.
Quins símptomes de la síndrome d’Asperger destaquen més en ell/ella?
Dificultats per mantenir el contacte ocular.
Dificultats per a la interacció social (especialment amb persones de la seva mateixa edat).
Alteracions dels patrons de comunicació no-verbal.
Interessos restringits a un únic tema o a una molt reduïda varietat de temes de permanència variable.
Inflexibilitat conductual.
Atenció especial als detalls, o bé, a la visió general d'una situació percebuda.
Perfeccionisme i metodisme excessiu.
Obsessió amb l'auto-imatge.
Interpretació literal del llenguatge.
Dificultats en la presa de decisions personals, o metodicitat gairebé obsessiva en la planificació.
Interpretació molt disminuïda o nul•la dels sentiments i emocions aliens i propis.
Sensibilitat al tacte o als sorolls forts.
Dificultat en mirar directament a l'interlocutor.
Possibilitat de ser maldestre quan camina o practica esport.
Sovint té problemes comprenent les emocions d'altres persones.
Pot tenir dificultats reconeixent expressions facials.
Sovint no comprèn quan algú està bromejant o usa un llenguatge que no encaixa en el seu àmbit.
Sovint parla en veu alta, en veu molt baixa o amb una veu freturosa d'emocions (una veu monòtona).
Sovint no li agraden els canvis de col•legi, treball o en la seva rutina diària.
Pot aprendre a parlar molt ràpid o molt tard.
Pot aprendre a llegir molt ràpid o molt tard.
Té problemes a conèixer a gent (problemes de relacions socials).
No comprèn com pensen altres persones.
Amb freqüència té una forta atracció cap a interessos concrets com els videojocs, les estadístiques esportives, els programes de TV, entre altres coses.
Té dificultats a entendre o no els interessa el joc simbòlic.
Es mou de forma repetitiva.
Pot costar educar-lo sigui a casa o fora d'aquesta i pot ser molt tossut i insistent.
Sol ser crèduls i ingenu.
Pot presentar estereotípies motores (seqüències de moviments estereotipats, sense sentit, propòsit o meta específica per exemple, sacsejar les mans o balancejar-se).
Té tendència a establir diàlegs interns ("parla sol"). Això pot ser confós pels psiquiatres amb símptomes psicótics, però, en la majoria dels casos respon a un altre tipus de necessitats.
Pot tenir dificultats per entendre el so de les veus d'altres persones.
Poden quedar-se confós si el llenguatge corporal i les paraules d'una persona no diuen el mateix.
Intenta fer exactament el que les paraules li diuen.
Pot no adonar-se que una altra persona està disgustada o enfadada fins que una altra persona li ho mostri clarament.
Pot no entendre que quan algú arruga el front significa "Estàs dient o fent alguna cosa dolent i hauries de parar ja!".
Pot no saber si una altra persona bromeja. Té dificultats per entendre la ironia, el sarcasme o l'argot.
Pot no comprendre els interessos d'una altra persona o els motius pels quals fa el que fa.
Pot fer o parlar del mateix una vegada i una altra. Altres persones ho trobarien enutjós.
Pot desconèixer, tret que se'ls digui, quan altres persones volen que parin de parlar dels seus interessos.
Té consciència de diferència, per la qual cosa pot sentir-se solitari i menyspreat a causa del rebuig.
És molt bo per a jocs de lògica, com els escacs.
Actúa d'una forma que tingui sentit: és tremendament racional.
Té l'habilitat d'actuar (ser actor) deguda a la capacitat que desenvolupa per expressar sentiments i emocions sense que necessàriament sigui veritat que els senti.
Veu i recorda detalls de coses que les altres persones no veuen.
Sovint té una memòria extraordinària (visual, musical, numèrica).
És molt bo recordant regles (sense estar necessàriament d'acord amb aquestes), lleis, sistemes i fets importants. El seu talent és útil en molts treballs de tipus intel•lectual (matemàtics, informàtics, físics, astrònoms, historiadors...).
És millor escrivint que parlant amb la gent, perquè és acurat triant les paraules que signifiquen exactament el que volen dir, per la qual cosa es mostra més expressiu en un xat a través d'Internet, en un escrit a mà o en un fòrum. Escriure no inclou llenguatge corporal o expressió facial; les persones amb síndrome d’Asperger sovint tenen molta pràctica per comunicar-se amb el llenguatge escrit, per aquesta raó, aquells que conreen la literatura produeixen treballs excel•lents.
És bo en matemàtiques i programant computadores, per la seva bona intel•ligència lògica-matemàtica.
És propens a desenvolupar un extraordinari talent musical perquè posseeix una oïda més sensible. També és freqüent que pugui ser virtuós d'algun instrument musical, donat el temps que empra a millorar.
Té un interès especial a convertir-se en expert dins del seu camp.
Es diverteix fent el mateix moltes vegades, la qual cosa la majoria trobaria avorrit. Moltes persones amb síndrome d’Asperger són bons practicant escales de piano, realitzant demostracions matemàtiques (o resolent un altre tipus de problemes) i buscant entre llibres i papers per trobar informació i errors.Poseixen una àmplia gamma de valors com la fidelitat o la sinceritat.
Posseeix una àmplia gamma de valors som la sinceritat o fidelitat.
Quines anècdotes, experiències o altres relacionades amb l’Asperger recordes haver viscut amb ell/ella?
Cada cop que ve a casa meva sempre fa les mateixes coses, es mou igual i va a les mateixes habitacions… Va i ve fins que és l’hora de marxar. Quan parlem per telèfon sempre m’explica les mateixes coses, en una veu monòtona i a vegades un xic alta. És reticent als canvis, tant bons com dolents, de la rutina. Constantment mira l’hora, perquè sap el que toca fer i control•la que sigui sempre així.
Trobes massa difícil per a un pare/cuidador/tutor tractar amb un nen amb síndrome d’Asperger? Comenta els casos particular, social i educacional.
Particularment és molt difícil, i penso que és necessari formar grups de pares per formar teràpies col•lectives, perquè es puguin treure l’angoixa de sobre. És duríssim tenir un nen amb Asperger sota la teva tutel•la, fins i tot conviure-hi. Un cop has acceptat aquest fet, has de començar a buscar recursos, a ajudar-lo… no pots estancar-te. A nivell social jo sempre he treballat amb la integració d’aquells nens diferents, amb problemes de motricitat, de discapacitat, etc. El que trobo bàsic és que els seus companys aprenguin que el nen o nena en sí és com ells, reacciona de manera diferent, però no l’han de tractar com un estrany. També són fonamentals els equips multi-professionals per assessorar tant els docents com els pares. Tot i així no s’acompleix del tot, sobretot per les retallades en educació.
Col•labora l’escola/institut amb vosaltres i amb ell en particular?
Sí, i tant. Tant en l’escola pública on abans assistia, com en el centre actual concertat. Hi ha professionals molt bons, però això no vol dir que el sistema no tingui grans mancances.
Dins l’entorn social, sents que s’adapta correctament? El comprenen, l’accepten?
Ho entenen perfectament, el respecten i el tracten bé.
Com veus la seva evolució des de que va ser diagnosticat amb síndrome d’Asperger?
Ha anat creixent i perfilant-se més com Asperger. Des de que va ser diagnosticat.
Quin camí creus que prendrà en el seu futur tant pròxim com llunyà?
Ni idea, ho veiem com molt llunyà i encara intentem observar què passarà a secundària, i no podem endevinar res. No ens expressa els seus gustos, simplement es dedica a per exemple la guitarra. Tot i així mai ens ha dit si li agrada o no. Quan li preguntes “què seràs quan siguis gran?” ell no entén la pregunta.
Per altra banda, també he fet l'anàlisi de la primera sèrie televisiva, Bones:
Promoció de la sèrie Bones
Bones
Títol:Bones
Creació i direcció: Hart Hanson
Productors executius: Hart Hanson, Barry Josephson, Stephen Nathan, Ian Toynton i Carla Kettner
Productors: Kathy Reichs, Emily Deschanel i David Boreanaz
Guió: Peter Himmelman i Sean Callery
Cadena original: Fox
Música: The Crystal Method
Temporades: 7
Episodis: 142, dels quals analitzats: 1x01 i 2x01
Protagonises: Emily Deschannel (Temperance Brennan), David Boreanaz (Seeley Booth), Michaela Conlin (Angela Montenegro), T. J. Thyne (Jack Hodgins), Eric Millegan (Zack Addy), Tamara Taylor (Camille Saroyan)...
Any d’inici: 2005
Origen: Estatunidenc
Descripció:Bones és una sèrie de televisió estatunidenca, inspirada en la vida real de l’antropòloga forense i escriptora d’èxit de novel•les de misteri Kathy Reichs. L’antropòloga Temperance “Bones” Brennan treballa per l’Institut Jeffersonian (basat en l’Institut Smithsonian). Generalment el seu paper és clau quan no es pot determinar la identitat de la víctima. El seu company, Seeley Booth, és agent especial a l’unitat d’investigacions d’homicidis de l’FBI. Tots dos són molt diferents, ja que Booth menysprea la vàlua dels científics en l’investigació, i creu únicament en les conclusions extretes de les investigacions a testimonis i sospitosos mitjançant tècniques tradicionals. Per altra banda, la doctora Brennan creu que la psicologia no és res més que un embolic amb conclusions sense sustent.
Anàl•lisi de Temperance Brennan: La doctora T. Brennan, la qual també és anomenada “Bones”, és un personatge de 33 anys amb un rerefons molt obscur, que es va descobrint poc a poc tal com avançen els episodis. És antropòloga, antropòloga forense i kinesiòloga, a més d’estar considerada com una de les principals autoritats en el camp de l’antropologia forense. Treballa en un equip d’altres experts, resolent homicidis i crims que sovint tenen certa relació entre ells: el genocidi. Durant els episodis que segueixen la sèrie, anem descobrint petits detalls d’ella: li agraden els dofins, una preferència que compartia amb la seva difunta mare – la qual desaparegué quan Brennan tenia quinze anys juntament amb el pare – , també exhibeix ofidiofòbia (por a les serps), recolza la pena de mort per aquells qui ho mereixen (sempre exposant un raonament racional i lògic), té una forta aversió pels cirugians plàstics, descobrim el seu desig de tenir un porc com a mascota a qui anomenaria “Jasper”, la seva superheroïna preferida és Wonder Woman, el seu únic amic a l’escola secundària va ser el conserge Ray Buxley, etc.
Però què és el que ens amaga aquest personatge? Hi ha quelcom més darrere les seves manies? És degut el seu comportament a la crua adolescència que va patir, abandonada pels seus pares i sent desatesa pel seu germà gran? O hi ha alguna cosa més?
En un inici, semblava haver tingut una infància normal, però de cop va ser abandonada a l’edat de quinze anys pels seus pares, i sent el seu germà, Russell, incapaç de cuidar d’ella, va ser adoptada. La doctora Brennan va passar-ho força malament al centre d’adopció, i fins i tot fingia la seva pròpia mort.
Episodis més tard, es descobreix que els pares de la protagonista eren lladres de bancs, originalment Max i Ruth Keenan, i que el nom d’ella era Joy. Quan la Temperance era només un nadó, algú va testificar contra alguns dels socis d’en Max i la Ruth, i aquests van decidir canviar d’identitat i deixar la vida de robatoris per protegir els seus fills.
Al principi de la sèrie, Brennan únicament sembla una atropòloga brillant, dedicada i amb una petita mancança d’habilitats socials. Les seves relliscades són sobretot en la comprensió literal de metàfores i sarcasmes, i en el coneixement del popurrí de l’actualitat. Tot i que mai ha estat confirmat en la trama de la sèrie, es va afirmar que el seu personatge si que està basat en una persona amb síndrome d’Asperger. Això també l’ha influenciat a ser una persona estrictament racional, igual que incapaç de dominar el rerefons de les relacions socials. Així que, arribats a aquest punt, em disposo a desglossar alguns dels trets del trastorn que he vist presents en ella, en diverses ocasions en els dos episodis analitzats, amb l’objectiu de donar una millor explicació d’alguns dels símptomes de l’Asperger o bé comprovar si es dóna una imatge fidefigna de la síndrome.
La doctora Brennan es presenta en els primers minuts de la sèrie com una noia independent, autosuficient i sense cap connecció emocional. Mostra un caràcter pràctic i poc emotiu. Interpreta de manera literal els atacs sarcàstics del seu company, quan en un inici ell la critica per “estar repetint sempre que té un doctorat”:
Booth: Jo no sóc el que menciona que té un doctorat cada cinc minuts.
Brennan: És que sóc JO la que té un doctorat.
Booth: Ja, doncs jo sóc el que té la placa i la pistola, eh? No ets l’única antropòloga forense d’aquesta ciutat.
Brennan: Sí que ho sóc, la més propera és a Montreal. Parlez-vous français?[*]
Tot i aquestes sortides, Brennan ens descobreix una faceta nova uns moments més tard, quan li preocupa el fet de no poder dominar les relacions amb persones i només ser d’algun valor al laboratori:
Brennan: (a Angela, la seva millor amiga) I si en Booth té raó? I si realment sóc una negada per a les persones? […] Odio la psicologia. Les meves relacions més significatives són amb… persones mortes!
Angela: No creus que sembles una mica distant perquè… connectes massa?
Brennan: Odio la psicologia, és inconsistent!
Angela: Però les persones són inconsistents! […] Vols un consell? Ofereix una mica de tu mateixa de tant en tant. Només digues-li alguna cosa a algú que no esitguis segura que vulguis que ho sàpiga.
Brennan: (sospir) Hauré d’anar un pas més enllà…
Tampoc és capaç de seguir el fil de dues converses alhora, encara que ambdues la incloguin a ella.
(al laboratori, investigant un crim)
Hodgins: (parlant de l’escenari on trobaren la víctima) Hi ha tres fases larvals d’insectes varis.
Brennan: Pots ser més concret?
Hodgins: Va estar allà un hivern i dos estius.
Brennan: La primavera passada?
Hodgins: (referint-se al llibre que recentment ha publicat la doctora Brennan) Et semblo luxuriós?
Brennan: (expressió confosa)
Angela: El llibre…
Brennan: (pensant) No, no! No sortiu al llibre!
Zack: Clar que sí, com tots!
Brennan: No, són personatges ficticis basats en documentació.
Hodgins: He trobat fragments d’os al fang.
Angela: (decebuda) Ja hem deixat el llibre i tornem a la vida real…
Hodgins: D’una granota; i petits eslavons d’or, com d’un penjoll.
Zack: (tornant al llibre) Perquè quedi clar, no sóc verge. Ni molt menys.
Angela: Qui de ben segur has captat a la perfecció és en Booth. Parat, però amb tonelades de confiança sexual que… (sospir) a mi m’encantaria explorar.
Zack: No està bé parlar de sexe davant d’una esponja. (referint-se al cadàver que tenen davant)
Brennan: (indignada) No puc canviar constantment del meu llibre a la vida real, i això és la vida real, oblideu-vos del llibre!
I també es perd en converses sobre premsa rosa i cultura pop. Creu que són coneixements trivals.
(intentant identificar un cadàver a través d’una imatge hipotètica realitzada per un programa informàtic creat per l’Angela)
Brennan: No us sona a ningú? Prova a reexecutar el programa amb valors de raça mixta...
Angela: Nivell Lenny Kravitz o Vanessa Williams?
Brennan: No sé pas qui són.
Angela: (decebuda) D’acord.
Aquestes i altres sortides que té en un entorn social inadequat, són les que delaten el trastorn. Per exemple volent tractar d’iguals a tots, quan hi ha caps que estan per damunt seu i alts càrrecs del govern amb qui no parla del tot correctament:
(parlant amb un senador i el seu ajudant, els dos sospitosos de l’assassinat d’una de les seves ajudants amb qui suposadament tenien o havien tingut una aventura)
Brennan: També he descobert que estava embarassada.
Senador: I sap això pel seu esquelet?
Brennan: Hi havia ossos fetals en les restes. L’única pregunta és qui de vostès era el pare. Voldràn sotmetre’s a una prova d’ADN?
Ajudant: Senador, donada la delicadesa del tema, no digui res sense el seu advocat present. És el meu consell.
Senador: I seguiré el consell. Kent, hem d’anar a l’oficina.
(L’ajudant i el senador fan de marxar, i el segon passa pel costat d’una paperera per llançar un xiclet. La doctora corre a buscar-lo amb un parell de guants i el posa dins una bossa d’evidències)
Senador: EH! Què està fent?
Brennan: La saliva és una excel•lent font d’ADN. Penso comparar-la amb els ossos.
Senador: Necessitauna ordre per fer aixo! Kent!
(L’ajudant s’acosta a la doctora i li intenta prendre el xiclet. Ella el noqueja i se’n va.)
Brennan: Sitenen més preguntes, estarem en contacte.
Avançant fins a la segona temporada, veiem que la protagonista ha sofert alguns canvis lleugers en el seu caràcter. Ha après a ser més sentimental, tot i que encara no ho fa de tot cor, sinó que es força a ella mateixa fent cas dels consells de la seva amiga Angela.
Sap que és el centre del seu món, i li agrada ser admirada. Se sent amenaçada pels seus superiors, indignada perquè no són pas superiors a ella intel•lectualment, i no entén perquè són els seus caps:
(La doctora Camille Saroyan ha conegut a la Temperance en mig d’un accident, i li ha donat ordres d’atendre certes tasques de forense sense presentar-se. La doctora segueix sense moure’s una estona)
Saroyan: Perquè segueix aquí, doctora Brennan?
Brennan: Perquèno sóc pas forense, i… no treballo per vostè.
Saroyan: (rient) És cert a mitges…
Tampoc té consideració empàtica pels que es troben sota seu en l’escala professional:
(Es troba amb un bomber enmig de l’accident)
Brennan: Em puc acostar?
Bomber: Clar, doctora Brandon.
Brennan: Brennan! Doctora BRENNAN.
Bomber: Sap com em dic?
Brennan: No,pero hi ha milers com vostè i només una com jo.
(El bomber se’n va)
Booth: (explicant-li perquè la doctora Saroyan és ara la seva cap) En la teva absència, en Goodman ha decidit que hi hagi un cap de medicina forense al Jeffersonian.
Brennan: I perquè no ho sóc jo?
Booth: Des del meu punt de vista… el do de plaure la gent.
Brennan: Jo tinc aquest do!
Booth: Ha! Aquell bomber es diu Nelson, i ja és el quart cop que el veus. Segur que la Cam sap com es diuen els seus fills després de veure’l un cop.
Segueix sense trobar sentit als coneixements que ella considera trivals:
Angela: Jocrec que ets conscienciosa.
Brennan: Creus que conscienciosa és un eufemisme per dir que tinc manca de prespectiva.
Angela: No! No, no! … D’acord, sí. Una mica. A veure: quan és el meu aniversari?
Brennan: L’ordinador em recorda els aniversaris.
Angela: Oh… veus? Aquest és un dels milions d’exemples!
Brennan: Digues-me quan vulguis la resta dels milions excepte un.
Així, podem comprovar que la doctora és un personatge una mica selectiu referint-nos als símptomes de l’Asperger. No té cap tipus de dificultat en suportar el contacte amb altres persones, ni la proximitat, ni el desordre, ni en els canvis de rutina – és més, en la seva feina viatja constantment sense previsió –.
