Dia 16

I seguim amb les sèries, amb The Big Bang Theory, mentre em preparo per seguir amb IT Crowd, Mozart & the Whale i començar a calcular els resultats dels tests durant la propera setmana. Segurament la pel·lícula estarà llesta abans de dos dies, la sèrie a finals de la setmana que ve i els tests... aniré fent. 

Promoció de la sèrie The Big Bang Theory

The Big Bang theory

Títol: The Big Bang Theory (Big Bang a Espanya)

Creació: Chuck Lorre i Bill Prady

Direcció: Mark Cendrowski

Productors executius: Chuck Lorre, Bill Prady i Lee Aronsohn

Productors: Steve Molaro, Mike Collier i Faye Oshima Belyeu

Cadena original: CBS

Música: Barenaked Ladies

Temporades: 5

Episodis: 111, dels quals analitzats: 1x01 i 2x01

Protagonises: Jim Parsons (Sheldon Cooper), Johnny Galecki (Dr. Leonard Hofstadter), Kaley Cuoco (Penny), Simon Helberg (Howard Wolowitz), Kunal Nayyar (Rajesh Koothrappali)…

Any d’inici: 2007

Origen: Estatunidenc

Descripció: Big Bang és una comèdia de situació protagonitzada per un grup d’amics intel·lectuals que coneixen la seva nova veïna, la Penny, una cambrera que aspira frustradament a ser actriu. En Sheldon i en Leonard són dos físics que treballen a l’Institut Tecnològic de California (Caltech), mentre que Wolowitz és un enginyer jueu que viu amb la seva mare, i Koothrappali un astrofísic de nacionalitat índia. Normalment la situació còmica ve donada per la dificultat dels quatre protagonistes masculins a relacionar-se amb la resta del món, sobretot amb dones.

Anàlisi de Sheldon Cooper: provinent de l’estat de Texas, es tracta d’un nen superdotat que passà el seu cinquè any de la primària a la universitat. Té dos doctorats i una llicenciatura. És extremadament superb respecte la seva intel·ligència i “qualitats” (que ell veu així) per mantenir la calma, l’ordre, la jerarquia i l’equilibri exactes en la seva vida. Té varis elements que encaixen en l’Asperger en la seva personalitat, com la falta d’empatia, o la dificultat per entendre el sarcasme, etc. Encara que els guionistes sempre ho hagin negat, l’Asperger és un dels trastorns que millor encaixen en aquest personatge, si bé també presenta símptomes del trastorn obsessiu compulsiu de personalitat i tendència a la hipocondria. No guarda una relació especialment bona amb els seus pares, ja que li semblen simples i de ment inferior. No és un personatge amb un rerefons de la vida passada gaire traçat, sinó que simplement és ple de manies i estereotípies en la personalitat.

No pot evitar seure sempre al mateix lloc, demanar sempre el mateix, menjar cada dia de la setmana el que toca segons el seu horari, seguir la mateixa rutina, parlar de la mateixa manera, etc. Tampoc se li dóna bé mentir, ni controlar els tics nerviosos quan està a punt de patir un atac de pànic – sovint degut a les relacions socials.

Els seus guionistes afirmen que no es basen en el trastorn d’Asperger a l’hora de construir la personalitat d’en Sheldon, però tot i així hi ha la creença generalitzada de que té el caràcter model per aquesta síndrome. Així que, analitzaré cadascun dels moments dels dos capítols que he vist pel treball en els que s’hi noti un o més símptomes de l’Asperger.

En Sheldon presenta marcats trets de l’Asperger, començant per un dels més oblidats, la dificultat en la presa de decisions personals o el metodisme excessiu a l’hora d’escollir:

(En Sheldon i en Leonard es troben a la sala d’espera d’un banc d’esperma d’alt quocient intel·lectual, emplenant una fitxa per participar-hi)

Sheldon: (espantat) Leonard no crec que pugui fer-ho.

Leonard: Estàs de conya? Però si ets semi-professional.

Sheldon: No! Cometem un frau genètic. No hi ha cap tipus de garantia de que el nostre esperma vagi a generar nens super intel·ligents. Pensa-ho! Tinc una germana amb el mateix ADN que treballa en una hamburgueseria.

Leonard: Sheldon, això va ser idea teva! Diners extres per tenir Internet de banda ampla al nostre pis…

Sheldon: Sí, ja ho sé, i em moro per unes descàrregues més ràpides… Però una pobre dona dipositarà les seves esperances en el meu esperma! I si acaba tenint un nen que no sap si ha de fer una derivada o una integral per resoldre l’àrea que hi ha sota una corba?

Leonard: Segur que se l’estimarà igual!

Sheldon: Jo no l’estimaria.

Leonard: Bé, i què vols fer?

Sheldon: Vull marxar-me!

Leonard: Està bé.

Sheldon: Quin és el protocol per anar-se’n?

Leonard: Jo què sé?! Mai he reculat a l’hora de regalar esperma!

Sheldon: Doncs anem-nos-en sense més!

Leonard: D’acord…

També presenta canvis bruscs en els temes de conversa, i no sap discernir per ell mateix si interessaran o no al seu interlocutor:

Sheldon: Segueixes enfadat per allò del banc d’esperma?

Leonard: No…

Sheldon: Vols escoltar una dada interessant sobre escales?

Leonard: Crec que no.

Sheldon: Si un esgraó medís només 2 mil·límetres més, la majoria de gent ensopegaria.

Leonard: M’és igual! (Silenci) Dos mil·lím… això no pot ser!

Sheldon: Doncs és veritat, vaig fer varis experiments als dotze anys i el meu pare es va trencar la clavícula.

Leonard: Per això et van enviar a l’internat?

Sheldon: No, això va ser pel meu experiment amb raigs làser.

També podem suposar una millor habilitat per les relacions socials a través d’Internet, un tret característic de l’Asperger ja que dóna l’oportunitat de mesurar millor les paraules:

Sheldon: Tinc 212 amics a MySpace!

Leonard: Sí, però mai has vist cap d’ells.

Sheldon: Això és el millor de tot!

Per suposat, un dels símptomes de l’Asperger més marcats en el caràcter d’en Sheldon és el de l’ordre i la rutina invariables, així com la inflexibilitat conductual:

Sheldon: Penny, estàs al meu lloc.

Penny: Seu al meu costat.

Sheldon: (Sorprès i després pensatiu) No. Jo m’assec allà.

Penny: Què més dóna?

Sheldon: Que què més dóna?!

Leonard: Ja comencem…

Sheldon: A l’hivern aquell lloc està lo suficientment aprop del radiador com per tenir calor però no lo bastant com per causar transpiració. A l’estiu està en el punt perfecte del corrent creat en obrir les finestres d’allà (senyala una finestra) i allà (senyala una altra finestra). La televisió està en un angle que no és ni directe, desalentant la conversa, ni tant ampli que causi una estrebada del coll. Podria seguir, però… crec que m’hauràs entès…

Penny: Vols que em canvii?

Leonard: Seu a un altre lloc!

Sheldon: D’acord… (vacil·lant, busca un lloc per seure durant una estona, sospesant les opcions, però no s’acaba de decidir)

Leonard: Sheldon SEU!

(En Sheldon s’asseu de cop al lloc més proper al seu seient habitual)

Ja en el següent episodi, en Sheldon ens mostra facetes de l’Asperger més tancades, mentre que algunes com ara la dificultat en entendre els sarcasmes o ironies han disminuït.

En una de les primeres escenes podem veure com no pot evitar dir el que pensa en tot moment:

Penny: Sheldon, et puc fer una pregunta?

Sheldon: Preferiria que no ho fessis, però tampoc puc prohibir-t’ho.

Penny: D’acord, això serà un sí, així que…

Tampoc sap mentir ni guardar secrets, és molt innocent:

Penny: Sheldon, això és entre tu i jo, no li pots explicar res a en Leonard.

Sheldon: Vols que jo et guardi un secret?!

Penny: Sí!

Sheldon: Doncs ho sento, però hauries d’haver expressat aquest desig abans d’haver rebel·lat aquell secret perquè jo pogués decidir si acceptava les condicions d’aquell compromís. No pots imposar clàusules en base a un ex post facto!

Penny: Què?!

Sheldon: Guardar secrets és una missió molt difícil. No només has de preocupar-te pel que dius, sinó també per les teves expressions facials, actes reflexes i tics.

Així doncs, conclouria aquest anàlisi afirmant que en Sheldon no té Asperger. Simplement es tracta d’un personatge sobre-caracteritzat per tal d’atraure audiència, i tampoc s’ha volgut tancar la llibertat d’interpretació de Jim Parsons fent públic un diagnòstic, ja que això condicionaria molt la seva manera de comportar-se, encara que no ho sembli a primera vista.