Dia 10

Després d'uns dies de descans, per fi he aconseguit transcriure les tres entrevistes dels professionals en el camp educatiu. He extret moltes conclusions, sobretot respecte a les instruccions a seguir tant per l'escola com per la família a l'hora de tractar amb un Asperger. Són claus els següents factors - posant en comú les opinions de tres professionals de l'educació especial - :

• El suport dels pares: la família ha d'estar sempre disposada a ajudar el seu fill, a recolzar-lo i a descobrir què pot fer per millorar les seves mancances. L'ajuda i el suport vivencials són clau.
• La detecció en l'edat idònia de la síndrome: Al voltant dels 3-6 anys, si és més tard es fa més difícil la correcció i el tractament dels hàbits del comportament ja adquirits propis de l'Asperger. 
• La col·laboració per part del centre escolar: si l'escola no col·labora i brinda al nen o nena el suport de professionals, es fa molt complicat per a ell/a la integració en l'entorn classe, i fins i tot adquirir els hàbits d'estudi necessaris. 
• El suport psicopedagògic: tant per part de professionals públics com privats. Si són pertanyents a l'escola és molt millor ja que veuen el seu progrés a les aules a part d'ajudar-los de primera mà en la seva educació.
• El suport psiquiàtric: si és realment necessari i en la mesura i tipus adequats. 
• La conscienciació del seu entorn social: que els seus germans, companys d'aula, amics, etc. siguin conscients de com tractar amb el nen o nena que pateix Asperger, i n'estiguin prou informats sobre en què consisteix.
• L'orientació als pares: des del primer moment per tal d'evitar malestar familiar o discussions, i que se sentin més tranquils respecte els seus fills. Que tinguin tota la informació necessària i el suport professional sempre a mà.
• L'observació i la preparació: per part dels pares i dels tutors en general. Cada Asperger és diferent, i cap cas evolucionarà igual. S'han de conèixer els límits i les mancances del nen o nena, i també intentar minvar les manies o costums o estereotípies pròpies de l'Asperger que no li fan cap bé.

He extret altres conclusions, referents a la influència dels mitjans de comunicació en la coneixença d'aquest trastorn. La informació és allà, i ara que l'Asperger comença a sortir a la llum, és necessari donar-lo a conèixer. Tot i que certs mitjans de comunicació pequen d'excessivitat i per tant a vegades estan erronis - sobretot Internet - l'opinió general dels tres professionals de l'educació és bona. 

També he descobert que són majoria els nens que a part de patir Asperger, tenen altres trastorns de l'aprenentatge o de la concentració. Això dificulta una mica el seu tractament, però tot i així es tracta l'Asperger prioritàriament.

Els centres educatius i laborals, en general, no solen disposar de tots els recursos necessaris per ajudar a la gent amb Síndrome d'Asperger. Els que són considerats més importants pels entrevistats són els vivencials. Tot aquell personal professional que pugui suposar un ajut extra per aquell nen o nena el qual no pot ser atès al 100% per un professor d'aula ordinària és clau.

Sobre el futur dels Asperger, tot depèn de la seva autonomia. Tot i així, he trobat diversitat d'opinions en quant a si seran del tot independents o si sempre necessitaran algú al seu costat. Sobre si podran dur una vida normal amb feina, casa i formar una família, no hi ha dubte que sí, sempre que s'acompleixin els requisits anteriors a tenir en compte per fer de la vida d'un Asperger quelcom més senzill.
 

Podré publicar-les aquí un cop tingui el vistiplau de cadascun d'ells, ja que no han vist encara les entrevistes ja transcrites. 

Paral·lelament, la setmana que ve intentaré enllestir o com a mínim avançar una mica més el tema dels tests, ja que encara em queden per repartir la mitat de la versió per adults i tots els infantils. 

Els resultats dels tests els tindré calculats a mitjans d'agost, segurament, ja que són moltíssims.

L'anàlisi de pel·lícules i sèries televisives també el tinc a mig fer. El de les pel·lícules podrà estar enllestit abans que acabi juliol, mentre que el de sèries televisives encara em preocupa, ja que n'hi ha moltíssimes. Hauré de fer-ne una tria aviat. 

Les entrevistes porten més feina de la que em pensava, però mentre les transcric, aprofito per revisar-ne els comentaris i extreure les conclusions. Les del personal educatiu m'ajudaran molt per saber quins aspectes tenir en compte a l'hora de tractar amb una persona amb Síndrome d'Asperger.