Dia 14

Ja he pogut transcriure dues de les tres entrevistes a afectats (la tercera encara és a mitges, l'acabaré demà amb l'IM).

La primera ja ha rebut les modificacions necessàries per part de l'entrevistat, l'SB, i m'ha donat permís per publicar-la:

L’SB és el padrí de l’N, un noi de 13 anys amb Asperger. Va treballar com a pedagog abans de retirar-se. L’N és un noi que ja des de ben petit va presentar un desenvolupament motriu que sortia dels paràmetres normals, si bé no era com els altres de la seva edat, amb només un any. No va aprendre a caminar alhora que els altres, i això els va fer suposar a la seva família que potser també hi hauria un retràs en la parla. Els seus pares, fins que el nen no tenia dos anys no comencen a portar-lo a especialistes. Quan tenia poc més de tres anys, l’SB va començar a pensar que potser es trobava davant d’un nen que tenia una certa simptomatologia autista. És aquí quan els especialistes comencen a enfocar el problema també en aquesta direcció. Els professionals que el tractaren eren experts en el seu camp. Es començà a perfilar llavors un diagnòstic de síndrome d’Asperger. La mare, tot i tenir un bon nivell cultural, sempre ha intentat negar aquest fet, que el seu fill patia Asperger. La postura del pare era totalment contrària. En l’actualitat, l’N està cursant l’educació secundària.

• Com vas descobrir que ell/ella tenia Asperger?

Jo sóc pedagog, i he treballat en educació especial. Això em dóna certa avantatge en el diagnòstic. La manera de comportar-se en general, com el llenguatge verbal, el desenvolupament motriu, les estereotípies repetitives… tot apuntava a l’Asperger. Quan veiérem els problemes de parla i d’aprenentatge a caminar amb només un any ja sospitàvem.

• Quan?

Al voltant dels tres, gairebé quatre anys. Va ser un diagnòstic ràpid, tenint en compte que l’Asperger sol diagnosticar-se a partir dels quatre anys en endavant.

• Quina va ser la primera reacció que vas tenir? I la dels seus pares?

La primera reacció va ser buscar immediatament un equip professional de psicòlegs, pediatres i d’altres experts per poder-lo tractar.

• Quina és la teva actitud davant de que ell/ella pateixi Asperger?

Tant per la meva part com per la del seu pare la reacció va ser aquesta, la d’ajut i comprensió, però la seva mare des d’un primer moment ho negà. Tant el nen com els pares, actualment estan en teràpia psicològica, i l’N està controlat per professionals.

• Quina és la seva?

L’N no sap que té Asperger, perquè és un nen molt sobreprotegit, sobretot per la seva mare. La meva relació amb el nen és molt puntual.

• Rep algun tipus de tractament psicològic o psiquiàtric?

Sí, des de que era ben petit. Va a consulta setmanalment, i cada quinze dies amb els seus pares, des dels sis anys.

• Normalment la síndrome d’Asperger ve acompanyada per altres trastorns de l’aprenentatge. Pateix algun?

Mostra interessos selectius, sobretot en les assignatures de l’escola. Ara mateix estudia secundària amb adaptació curricular. La seva cal•ligrafia, per exemple, és molt dolenta, però toca la guitarra de meravella. Podríem dir que només s’esforça de debó per allò que li interessa, però d’una manera impressionant. Les seves relacions socials són limitadíssimes, i no és capaç d’expressar sentiments. És també molt monotemàtic, i ell mateix força canvis en la seva veu. Tot ha d’estar sempre al seu gust.

• Quins símptomes de la síndrome d’Asperger destaquen més en ell/ella?

• Dificultats per mantenir el contacte ocular.
• Dificultats per a la interacció social (especialment amb persones de la seva mateixa edat).
•  Alteracions dels patrons de comunicació no-verbal.
•  Interessos restringits a un únic tema o a una molt reduïda varietat de temes de permanència variable.
•  Inflexibilitat conductual.
• Atenció especial als detalls, o bé, a la visió general d'una situació percebuda.
• Perfeccionisme i metodisme excessiu.
• Obsessió amb l'auto-imatge.
• Interpretació literal del llenguatge.
• Dificultats en la presa de decisions personals, o metodicitat gairebé obsessiva en la planificació.
•  Interpretació molt disminuïda o nul•la dels sentiments i emocions aliens i propis.
• Sensibilitat al tacte o als sorolls forts.
• Dificultat en mirar directament a l'interlocutor.
• Possibilitat de ser maldestre quan camina o practica esport.
• Sovint té problemes comprenent les emocions d'altres persones.
• Pot tenir dificultats reconeixent expressions facials.
• Sovint no comprèn quan algú està bromejant o usa un llenguatge que no encaixa en el seu àmbit.
• Sovint parla en veu alta, en veu molt baixa o amb una veu freturosa d'emocions (una veu monòtona).
• Sovint no li agraden els canvis de col•legi, treball o en la seva rutina diària.
• Pot aprendre a parlar molt ràpid o molt tard.
• Pot aprendre a llegir molt ràpid o molt tard.
• Té problemes a conèixer a gent (problemes de relacions socials).
• No comprèn com pensen altres persones.
• Amb freqüència té una forta atracció cap a interessos concrets com els videojocs, les estadístiques esportives, els programes de TV, entre altres coses.
• Té dificultats a entendre o no els interessa el joc simbòlic.
• Es mou de forma repetitiva.
• Pot costar educar-lo sigui a casa o fora d'aquesta i pot ser molt tossut i insistent.
• Sol ser crèduls i ingenu. 
• Pot presentar estereotípies motores (seqüències de moviments estereotipats, sense sentit, propòsit o meta específica per exemple, sacsejar les mans o balancejar-se).
• Té tendència a establir diàlegs interns ("parla sol"). Això pot ser confós pels psiquiatres amb símptomes psicótics, però, en la majoria dels casos respon a un altre tipus de necessitats.
• Pot tenir dificultats per entendre el so de les veus d'altres persones.
• Poden quedar-se confós si el llenguatge corporal i les paraules d'una persona no diuen el mateix.
• Intenta fer exactament el que les paraules li diuen.
• Pot no adonar-se que una altra persona està disgustada o enfadada fins que una altra persona li ho mostri clarament.
• Pot no entendre que quan algú arruga el front significa "Estàs dient o fent alguna cosa dolent i hauries de parar ja!".
•  Pot no saber si una altra persona bromeja. Té dificultats per entendre la ironia, el sarcasme o l'argot.
• Pot no comprendre els interessos d'una altra persona o els motius pels quals fa el que fa.
• Pot fer o parlar del mateix una vegada i una altra. Altres persones ho trobarien enutjós.
• Pot desconèixer, tret que se'ls digui, quan altres persones volen que parin de parlar dels seus interessos.
• Té consciència de diferència, per la qual cosa pot sentir-se solitari i menyspreat a causa del rebuig.
•  És molt bo per a jocs de lògica, com els escacs.
• Actúa d'una forma que tingui sentit: és tremendament racional.
• Té l'habilitat d'actuar (ser actor) deguda a la capacitat que desenvolupa per expressar sentiments i emocions sense que necessàriament sigui veritat que els senti.
• Veu i recorda detalls de coses que les altres persones no veuen.
• Sovint té una memòria extraordinària (visual, musical, numèrica).
• És molt bo recordant regles (sense estar necessàriament d'acord amb aquestes), lleis, sistemes i fets importants. El seu talent és útil en molts treballs de tipus intel•lectual (matemàtics, informàtics, físics, astrònoms, historiadors...).
• És millor escrivint que parlant amb la gent, perquè és acurat triant les paraules que signifiquen exactament el que volen dir, per la qual cosa es mostra més expressiu en un xat a través d'Internet, en un escrit a mà o en un fòrum. Escriure no inclou llenguatge corporal o expressió facial; les persones amb síndrome d’Asperger sovint tenen molta pràctica per comunicar-se amb el llenguatge escrit, per aquesta raó, aquells que conreen la literatura produeixen treballs excel•lents.
• És bo en matemàtiques i programant computadores, per la seva bona intel•ligència lògica-matemàtica.
• És propens a desenvolupar un extraordinari talent musical perquè posseeix una oïda més sensible. També és freqüent que pugui ser virtuós d'algun instrument musical, donat el temps que empra a millorar.
• Té un interès especial a convertir-se en expert dins del seu camp.
• Es diverteix fent el mateix moltes vegades, la qual cosa la majoria trobaria avorrit. Moltes persones amb síndrome d’Asperger són bons practicant escales de piano, realitzant demostracions matemàtiques (o resolent un altre tipus de problemes) i buscant entre llibres i papers per trobar informació i errors.Poseixen una àmplia gamma de valors com la fidelitat o la sinceritat.
• Posseeix una àmplia gamma de valors som la sinceritat o fidelitat.

• Quines anècdotes, experiències o altres relacionades amb l’Asperger recordes haver viscut amb ell/ella?

Cada cop que ve a casa meva sempre fa les mateixes coses, es mou igual i va a les mateixes habitacions… Va i ve fins que és l’hora de marxar. Quan parlem per telèfon sempre m’explica les mateixes coses, en una veu monòtona i a vegades un xic alta. És reticent als canvis, tant bons com dolents, de la rutina. Constantment mira l’hora, perquè sap el que toca fer i control•la que sigui sempre així.

• Trobes massa difícil per a un pare/cuidador/tutor tractar amb un nen amb síndrome d’Asperger? Comenta els casos particular, social i educacional.

Particularment és molt difícil, i penso que és necessari formar grups de pares per formar teràpies col•lectives, perquè es puguin treure l’angoixa de sobre. És duríssim tenir un nen amb Asperger sota la teva tutel•la, fins i tot conviure-hi. Un cop has acceptat aquest fet, has de començar a buscar recursos, a ajudar-lo… no pots estancar-te. A nivell social jo sempre he treballat amb la integració d’aquells nens diferents, amb problemes de motricitat, de discapacitat, etc. El que trobo bàsic és que els seus companys aprenguin que el nen o nena en sí és com ells, reacciona de manera diferent, però no l’han de tractar com un estrany. També són fonamentals els equips multi-professionals per assessorar tant els docents com els pares. Tot i així no s’acompleix del tot, sobretot per les retallades en educació.

• Col•labora l’escola/institut amb vosaltres i amb ell en particular?

Sí, i tant. Tant en l’escola pública on abans assistia, com en el centre actual concertat. Hi ha professionals molt bons, però això no vol dir que el sistema no tingui grans mancances.

• Dins l’entorn social, sents que s’adapta correctament? El comprenen, l’accepten?

Ho entenen perfectament, el respecten i el tracten bé.

• Com veus la seva evolució des de que va ser diagnosticat amb síndrome d’Asperger?

Ha anat creixent i perfilant-se més com Asperger. Des de que va ser diagnosticat.

• Quin camí creus que prendrà en el seu futur tant pròxim com llunyà?

Ni idea, ho veiem com molt llunyà i encara intentem observar què passarà a secundària, i no podem endevinar res. No ens expressa els seus gustos, simplement es dedica a per exemple la guitarra. Tot i així mai ens ha dit si li agrada o no. Quan li preguntes “què seràs quan siguis gran?” ell no entén la pregunta.

Per altra banda, també he fet l'anàlisi de la primera sèrie televisiva, Bones:

Promoció de la sèrie Bones

Bones

Títol: Bones

Creació i direcció: Hart Hanson

Productors executius: Hart Hanson, Barry Josephson, Stephen Nathan, Ian Toynton i Carla Kettner

Productors: Kathy Reichs, Emily Deschanel i David Boreanaz

Guió: Peter Himmelman i Sean Callery

Cadena original: Fox

Música: The Crystal Method

Temporades: 7

Episodis: 142, dels quals analitzats: 1x01 i 2x01

Protagonises: Emily Deschannel (Temperance Brennan), David Boreanaz (Seeley Booth), Michaela Conlin (Angela Montenegro), T. J. Thyne (Jack Hodgins), Eric Millegan (Zack Addy), Tamara Taylor (Camille Saroyan)...

Any d’inici: 2005

Origen: Estatunidenc

Descripció: Bones és una sèrie de televisió estatunidenca, inspirada en la vida real de l’antropòloga forense i escriptora d’èxit de novel•les de misteri Kathy Reichs. L’antropòloga Temperance “Bones” Brennan treballa per l’Institut Jeffersonian (basat en l’Institut Smithsonian). Generalment el seu paper és clau quan no es pot determinar la identitat de la víctima. El seu company, Seeley Booth, és agent especial a l’unitat d’investigacions d’homicidis de l’FBI. Tots dos són molt diferents, ja que Booth menysprea la vàlua dels científics en l’investigació, i creu únicament en les conclusions extretes de les investigacions a testimonis i sospitosos mitjançant tècniques tradicionals. Per altra banda, la doctora Brennan creu que la psicologia no és res més que un embolic amb conclusions sense sustent.

Anàl•lisi de Temperance Brennan: La doctora T. Brennan, la qual també és anomenada “Bones”, és un personatge de 33 anys amb un rerefons molt obscur, que es va descobrint poc a poc tal com avançen els episodis. És antropòloga, antropòloga forense i kinesiòloga, a més d’estar considerada com una de les principals autoritats en el camp de l’antropologia forense. Treballa en un equip d’altres experts, resolent homicidis i crims que sovint tenen certa relació entre ells: el genocidi. Durant els episodis que segueixen la sèrie, anem descobrint petits detalls d’ella: li agraden els dofins, una preferència que compartia amb la seva difunta mare – la qual desaparegué quan Brennan tenia quinze anys juntament amb el pare – , també exhibeix ofidiofòbia (por a les serps), recolza la pena de mort per aquells qui ho mereixen (sempre exposant un raonament racional i lògic), té una forta aversió pels cirugians plàstics, descobrim el seu desig de tenir un porc com a mascota a qui anomenaria “Jasper”, la seva superheroïna preferida és Wonder Woman, el seu únic amic a l’escola secundària va ser el conserge Ray Buxley, etc.

Però què és el que ens amaga aquest personatge? Hi ha quelcom més darrere les seves manies? És degut el seu comportament a la crua adolescència que va patir, abandonada pels seus pares i sent desatesa pel seu germà gran? O hi ha alguna cosa més?

En un inici, semblava haver tingut una infància normal, però de cop va ser abandonada a l’edat de quinze anys pels seus pares, i sent el seu germà, Russell, incapaç de cuidar d’ella, va ser adoptada. La doctora Brennan va passar-ho força malament al centre d’adopció, i fins i tot fingia la seva pròpia mort.

Episodis més tard, es descobreix que els pares de la protagonista eren lladres de bancs, originalment Max i Ruth Keenan, i que el nom d’ella era Joy. Quan la Temperance era només un nadó, algú va testificar contra alguns dels socis d’en Max i la Ruth, i aquests van decidir canviar d’identitat i deixar la vida de robatoris per protegir els seus fills.

Al principi de la sèrie, Brennan únicament sembla una atropòloga brillant, dedicada i amb una petita mancança d’habilitats socials. Les seves relliscades són sobretot en la comprensió literal de metàfores i sarcasmes, i en el coneixement del popurrí de l’actualitat. Tot i que mai ha estat confirmat en la trama de la sèrie, es va afirmar que el seu personatge si que està basat en una persona amb síndrome d’Asperger. Això també l’ha influenciat a ser una persona estrictament racional, igual que incapaç de dominar el rerefons de les relacions socials. Així que, arribats a aquest punt, em disposo a desglossar alguns dels trets del trastorn que he vist presents en ella, en diverses ocasions en els dos episodis analitzats, amb l’objectiu de donar una millor explicació d’alguns dels símptomes de l’Asperger o bé comprovar si es dóna una imatge fidefigna de la síndrome.

La doctora Brennan es presenta en els primers minuts de la sèrie com una noia independent, autosuficient i sense cap connecció emocional. Mostra un caràcter pràctic i poc emotiu. Interpreta de manera literal els atacs sarcàstics del seu company, quan en un inici ell la critica per “estar repetint sempre que té un doctorat”:

Booth: Jo no sóc el que menciona que té un doctorat cada cinc minuts.

Brennan: És que sóc JO la que té un doctorat.

Booth: Ja, doncs jo sóc el que té la placa i la pistola, eh? No ets l’única antropòloga forense d’aquesta ciutat.

Brennan: Sí que ho sóc, la més propera és a Montreal. Parlez-vous français?[*]

Tot i aquestes sortides, Brennan ens descobreix una faceta nova uns moments més tard, quan li preocupa el fet de no poder dominar les relacions amb persones i només ser d’algun valor al laboratori:

Brennan: (a Angela, la seva millor amiga) I si en Booth té raó? I si realment sóc una negada per a les persones? […] Odio la psicologia. Les meves relacions més significatives són amb… persones mortes!

Angela: No creus que sembles una mica distant perquè… connectes massa?

Brennan: Odio la psicologia, és inconsistent!

Angela: Però les persones són inconsistents! […] Vols un consell? Ofereix una mica de tu mateixa de tant en tant. Només digues-li alguna cosa a algú que no esitguis segura que vulguis que ho sàpiga.

Brennan: (sospir) Hauré d’anar un pas més enllà…

Tampoc és capaç de seguir el fil de dues converses alhora, encara que ambdues la incloguin a ella.

(al laboratori, investigant un crim)

Hodgins: (parlant de l’escenari on trobaren la víctima) Hi ha tres fases larvals d’insectes varis.

Brennan: Pots ser més concret?

Hodgins: Va estar allà un hivern i dos estius.

Brennan: La primavera passada?

Hodgins: (referint-se al llibre que recentment ha publicat la doctora Brennan) Et semblo luxuriós?

Brennan: (expressió confosa)

Angela: El llibre…

Brennan: (pensant) No, no! No sortiu al llibre!

Zack: Clar que sí, com tots!

Brennan: No, són personatges ficticis basats en documentació.

Hodgins: He trobat fragments d’os al fang.

Angela: (decebuda) Ja hem deixat el llibre i tornem a la vida real…

Hodgins: D’una granota; i petits eslavons d’or, com d’un penjoll.

Zack: (tornant al llibre) Perquè quedi clar, no sóc verge. Ni molt menys.

Angela: Qui de ben segur has captat a la perfecció és en Booth. Parat, però amb tonelades de confiança sexual que… (sospir) a mi m’encantaria explorar.

Zack: No està bé parlar de sexe davant d’una esponja. (referint-se al cadàver que tenen davant)

Brennan: (indignada) No puc canviar constantment del meu llibre a la vida real, i això és la vida real, oblideu-vos del llibre!

I també es perd en converses sobre premsa rosa i cultura pop. Creu que són coneixements trivals.

(intentant identificar un cadàver a través d’una imatge hipotètica realitzada per un programa informàtic creat per l’Angela)

Brennan: No us sona a ningú? Prova a reexecutar el programa amb valors de raça mixta...

Angela: Nivell Lenny Kravitz o Vanessa Williams?

Brennan: No sé pas qui són.

Angela: (decebuda) D’acord.

Aquestes i altres sortides que té en un entorn social inadequat, són les que delaten el trastorn. Per exemple volent tractar d’iguals a tots, quan hi ha caps que estan per damunt seu i alts càrrecs del govern amb qui no parla del tot correctament:

(parlant amb un senador i el seu ajudant, els dos sospitosos de l’assassinat d’una de les seves ajudants amb qui suposadament tenien o havien tingut una aventura)

Brennan: També he descobert que estava embarassada.

Senador: I sap això pel seu esquelet?

Brennan: Hi havia ossos fetals en les restes. L’única pregunta és qui de vostès era el pare. Voldràn sotmetre’s a una prova d’ADN?

Ajudant: Senador, donada la delicadesa del tema, no digui res sense el seu advocat present. És el meu consell.

Senador: I seguiré el consell. Kent, hem d’anar a l’oficina.

(L’ajudant i el senador fan de marxar, i el segon passa pel costat d’una paperera per llançar un xiclet. La doctora corre a buscar-lo amb un parell de guants i el posa dins una bossa d’evidències)

Senador: EH! Què està fent?

Brennan: La saliva és una excel•lent font d’ADN. Penso comparar-la amb els ossos.

Senador: Necessita una ordre per fer aixo! Kent!

(L’ajudant s’acosta a la doctora i li intenta prendre el xiclet. Ella el noqueja i se’n va.)

Brennan: Si tenen més preguntes, estarem en contacte.

Avançant fins a la segona temporada, veiem que la protagonista ha sofert alguns canvis lleugers en el seu caràcter. Ha après a ser més sentimental, tot i que encara no ho fa de tot cor, sinó que es força a ella mateixa fent cas dels consells de la seva amiga Angela.

Sap que és el centre del seu món, i li agrada ser admirada. Se sent amenaçada pels seus superiors, indignada perquè no són pas superiors a ella intel•lectualment, i no entén perquè són els seus caps:

(La doctora Camille Saroyan ha conegut a la Temperance en mig d’un accident, i li ha donat ordres d’atendre certes tasques de forense sense presentar-se. La doctora segueix sense moure’s una estona)

Saroyan: Per què segueix aquí, doctora Brennan?

Brennan: Perquè no sóc pas forense, i… no treballo per vostè.

Saroyan: (rient) És cert a mitges…

Tampoc té consideració empàtica pels que es troben sota seu en l’escala professional:

(Es troba amb un bomber enmig de l’accident)

Brennan: Em puc acostar?

Bomber: Clar, doctora Brandon.

Brennan: Brennan! Doctora BRENNAN.

Bomber: Sap com em dic?

Brennan: No, pero hi ha milers com vostè i només una com jo.

(El bomber se’n va)

Booth: (explicant-li perquè la doctora Saroyan és ara la seva cap) En la teva absència, en Goodman ha decidit que hi hagi un cap de medicina forense al Jeffersonian.

Brennan: I perquè no ho sóc jo?

Booth: Des del meu punt de vista… el do de plaure la gent.

Brennan: Jo tinc aquest do!

Booth: Ha! Aquell bomber es diu Nelson, i ja és el quart cop que el veus. Segur que la Cam sap com es diuen els seus fills després de veure’l un cop.

Segueix sense trobar sentit als coneixements que ella considera trivals:

Angela: Jo crec que ets conscienciosa.

Brennan: Creus que conscienciosa és un eufemisme per dir que tinc manca de prespectiva.

Angela: No! No, no! … D’acord, sí. Una mica. A veure: quan és el meu aniversari?

Brennan: L’ordinador em recorda els aniversaris.

Angela: Oh… veus? Aquest és un dels milions d’exemples!

Brennan: Digues-me quan vulguis la resta dels milions excepte un.

Així, podem comprovar que la doctora és un personatge una mica selectiu referint-nos als símptomes de l’Asperger. No té cap tipus de dificultat en suportar el contacte amb altres persones, ni la proximitat, ni el desordre, ni en els canvis de rutina – és més, en la seva feina viatja constantment sense previsió –.

---

[*] Parles francès? En francès.