Dia 20

Ja he analitzat els dos documents que em van facilitar des de la branca de l'educació, que m'ajudaran moltíssim en les conclusions respecte a com actuar amb un alumne amb Asperger.

La síndrome d’Asperger – Estràtegies pràctiques per l’aula: guia per al professorat

Títol original: Asperger Syndrome – Practical Strategies for the Classroom: A Teacher’s Guide

Autor: George Thomas, Phil Whitaker, Penny Barratt, Heather Clewley, Helen Joy, Mo Potter

Editor: The National Autistic Society, 1998

Gènere: Psicologia

Ressenya: -

Anàlisi:La guía per a professors Síndrome de Asperger, estrategias para el aula té una estructura senzilla i fàcil de comprendre. Bàsicament, ens introdueix a l’Asperger a partir d’aquests enunciats:

Les persones amb síndrome d’Asperger tenen tres dificultats principals: la interacció social, la comunicació i la flexibilitat del pensament. S’ha de tenir en compte els següents principis a l’hora de satisfer les necessitats d’aquests nens:

• Una acomodació adequada del seu entorn alhora que es promouen les seves habilitats.
• El recolzament sempre ha d’estar basat en les necessitats específiques de cada nen enlloc d’un diagnòstic generalitzat.
• Les escoles han de donar resposta dins del marc establert per la normativa d’atenció a les necessitats educatives especials.

La guía segueix en aquesta línia, descrivint la síndrome i cadascun dels punts establerts. Utilitzant exemplificacions i casos hipotètics a l’aula, repassa tots els tipus de símptomes que podem trobar en un Asperger que li dificultin l’estança a l’aula, classificats en: interacció social, comunicació i flexibilitat conductual.

En cada exemplificació, hi ha dos apartats: claus de comprensió i estratègies d’utilitat. És molt necessari, recalca la guía, que el professor/a o mestre/a comprengui com es sent el nen o nena en qüestió, quina és la seva manera de pensar i veure les coses, per així entendre més ràpidament que reaccioni d’una manera o altra i tingui certes maneres d’actuar. Un cop aquest objectiu s’ha aconseguit, el següent consisteix en trobar la manera de corregir-lo a base d’estratègies conjuntes o bé d’explicacions amb l’objectiu d’acostumar el nen o nena al comportament ordinari.

La guía és, a grans trets, un text que s’ha d’anar llegint poc a poc, cada cop que aparegui un escenari dels que estan explicats en ella. Són massa “consells” a tenir en compte per llegir-los de dalt a baix i recordar-los tots al dia següent en entrar a l’aula. Des del meu punt de vista, està molt ben estructurada, i explica cada cas i cada apartat amb una riquesa en detalls molt alta, així com un vocabulari comprensible i concís.

“Tots els individus a qui s'ha diagnosticat la síndrome d'Asperger comparteixen un conjunt de dificultats fonamentals, tot i que tots ells siguin molt diferents entre si.”

El model de pla individual és un document preparat per fer el seguiment de l’assoliment d’una llista d’objectius per part del nen o nena amb necessitat d’atenció especial a l’aula. Compta amb una fitxa a emplenar, on s’hi marquen els objectius en procés d’adquirir o ja adquirits el primer trimestre i el tercer, per observar així l’evolució de les mancances de l’estudiant. Els objectius són generals per a qualsevol tipus de disminució o discapacitat, com ara escoltar els companys o el/la mestre/a, tolerar la frustració, conèixer els números convencionals… N’hi ha molts tipus, i la majoria es donen per sabuts en un estudiant ordinari. També hi ha un horari de les classes que farà el nen o nena i a més a més un apartat on consten tots els professionals que el tracten , siguin pertanyents a l’escola o al centre de salut mental on assisteix. A més a més hi ha un altre apartat amb objectius ordinaris a assolir, que són els pertanyents a les assignatures català, castellà i anglès.

En la meva opinió és una manera estructurada i molt ben organitzada de control•lar l’aprenentatge d’una aula especial, ja que així els professors i mestres poden dur el seguiment paral•lel de diversos nens que necessitin atenció especial a les aules.

Aquests dos documents seran de molta ajuda en la realització de l'apartat "Com tractar l'Asperger?".