Dia 30

He analitzat les sèries Scrubs, Skins, Numb3rs, Parenthood i Arthur, la pel·lícula Adam, el documental My family and Autism i el reportatge Una forma de ser diferente al resto.

Scrubs

Promoció de la sèrie Scrubs

Títol original: Scrubs

Creació: Bill Lawrence

Direcció: Adam Bernstein, Marc Buckland i Matthew Diamond

Producció executiva: Bill Lawrence, Garrett Donovan, Neil Goldman, Bill Callahan i Tad Quill

Producció: Randall Winston, Liz Newman, Mike Schwartz, Janae Bakken, Mark Stegemann, Deb Fordham i Mychelle Deschamps

Guió: -

Música: Lazlo Bane

Cadena original: NBC

Temporades: 9

Episodis: 182, dels quals analitzats: 1x01 i 2x01

Protagonistes: Zach Braff (Jonathan Michael “J.D.” Dorian), Sarah Chalke (Elliot Reid), Donald Faison (Christopher Duncan Turk), Judy Reyes (Carla Espinosa Turk), John C. McGinley (Percival Ulysses “Perry” Cox)...

Any d’inici: 2001

Origen: Estatunidenc

Gènere: Drama/comèdia o dramedy

Descripció: Scrubs és una comèdia que narra la vida d'uns joves metges i la seva rutina diària a l'Hospital Sagrat Cor. Cada capítol està explicat en primera persona per John Dorian (J.D.) i la seva particular visió de la vida. J.D. comparteix pis amb el seu amic de la universitat, el cirurgià Chris Turk. Als dos els queda una llarga vida com a metges, però abans d'això han de passar de ser residents, i és així com comença la sèrie, des del primer dia dels nois en el Sagrat Cor. El mentor (no per voluntat pròpia) d’en J.D., és l'agre Dr. Phil Cox, qui farà que el jove passi seus pitjors moments a l'hospital.

Anàlisi d’en Percival Ulysses “Perry” Cox: En Perry Cox és un doctor sarcàstic i bastant antipàtic, que sovint fa comentaris fora de lloc o ofensius. És sincer, directe i es diverteix amb la confusió de la gent. Els símptomes d’Asperger en ell són 0. No presenta cap tipus de símptoma, només un caràcter sarcàstic i a vegades impertinent.

En ser un personatge secundari, no apareix gaire, però es pot comprovar a primera vista que els seus nivells d’empatia són alts, i es relaciona socialment sense dificultats.

En Perry Cox és un personatge sarcàstic, que confon amb l’Asperger pel fet de que el sarcasme es basa en dir sempre la veritat:

Dr. Cox: Carla, puc fer-te una pregunta personal? Et ruixes amb el perfum o omples una banyera cada matí amb ell i t’hi submergeixes?

Carla: És la meva olor!

[…]

Dr. Cox: (atenent a un pacient d’avançada edat) Aquest avi intenta morir-se cada dia a l’hora del meu descans, és injust!

El doctor Cox també parla molt i a vegades de coses que no interessen, però un altre cop és una cosa que fa amb l’objectiu de ser sarcàstic:

Dr. Cox: (parlant al seu superior) Escolta Bob, he estat pensant en tots els cops que t’has burlat de mi i m’has manipulat, i bé, m’ha vingut a la ment aquella meravellosa fabula d’una carrera entre una tortuga i l’insuportable cap de metges a qui tot el món odia. Veuràs Bob, l’insopurtable cap de metges a qui tot el món odia li du avantatge a la tortuga, i fins i tot la insulta, però just al final… Quin horror, segur que recordes el final! La tortuga queixela el cap de metges en tota la panxell i ella i les altres tortugues acaben menjant-se’l viu enmig de la pista… Estic segur que és una fabula una pica dura, ho sé, però es va quedar gravada a la meva ment. 

Gràcies a la percepció falsa que es té sobre la síndrome d’Asperger, pensant la majoria de gent que és quelcom divertit, que fa a la gent més interessant, aquest personatge ha passat per tenir-la quan en realitat no és així ni de lluny.

Skins

Promoció de la sèrie Skins

Títol original: Skins

Creació: Jamie Brittain i Bryan Elsley

Direcció: Adam Bernstein, Marc Buckland i Matthew Diamond

Producció executiva: Bryan Elsley, Charles Pattinson, George Faber i John Griffin

Producció: Chris Clough i Matt Stevens, Company Pictures i Storm Dog Films

Guió: -

Música: Fat Segal

Cadena original: E4

Temporades: 6

Episodis: 55, dels quals analitzat: 3x07, ja que el personatge amb possible Asperger és de la segona generació.

Protagonistes: Kaya Scodelario (Elizabeth "Effy" Stonem), Lisa Backwell (Pandora Moon), Merveille Lukeba (Thomas Tomone), Jack O'Connell (James Cook), Luke Pasqualino (Frederick "Freddie" McClair), Ollie Barbieri (Jonah Jeremiah 'JJ' Jones)...

Any d’inici: 2007

Origen: Anglès

Gènere: Drama adolescent

Descripció: L’Elizabeth "Effy" Stonem, la germana menor d’en Tony, es converteix en el protagonista de la segona generació. L’Effy és maca, popular i, igual que el seu germà, una líder natural. També és tranquil·la i distant, tractant de mantenir els seus propis problemes ocults. La Pandora Moon és la seva amiga, després d'haver aparegut per primera vegada en un episodi de la segona sèrie. Ella és innocent al món sexual i narcòtic en què l’Effy es lliura, però està llesta i disposada a explorar. En Thomas Tomone és un immigrant del Congo, amb un punt de vista moral vertical i la naturalesa de bon cor, i la seva història es veu convertida en una relació sentimental amb la Pandora.

En James Cook, en Freddie Mclair i en JJ Jones han estat els millors amics des de la infància. Encara que en Cook és carismàtic i sociable, també és bulliciós i no té por de l'autoritat. Per contra, en Freddie és un patinador tolerant que li agrada fumar herba, i com a amic més sensat i responsable, sovint dissol el comportament d’en Cook. En Cook i en Freddie són alhora atrets per l’Effy, que impulsa una bretxa en la seva amistat. L’autisme d’en JJ fa que sigui difícil per a ell  encaixar socialment, però ha après a fer servir trucs de màgia per fer amics. Els seus amics ho veuen amablement però amb un grau de diversió i irritació algunes vegades, tot i que se sap que en Cook i en Freddie sempre es faran càrrec d'ell. Ell és el més amable dels tres, i el més mundà.

Anàlisi d’en Jonah Jeremiah “JJ” Jones: En “JJ” se sent confós constantment per la seva vida en general i pels seus amics. No comprèn el que li diuen amb doble sentit, i li costa establir relacions socials amb els de la seva edat. El seu psiquiatra es limita a receptar-li medicaments perquè pateix Asperger i volen fer que sembli “normal”.

El noi destaca notablement en matemàtiques i ciències. Ha après a fer servir la màgia per impressionar la gent, amb trucs i demés. Ha passat per molts medicaments, tots amb l’objectiu de fer-lo semblar més neurotípic. Pateix, algunes vegades, episodis de ràbia en els que llança coses aquí i allà per calmar-se.

La seva mare és protectora amb ell, potser d’una manera tant intensa que fa que en “JJ” no pugui oblidar-se mai de la seva condició, i ja s’hagi convençut de que mai podrà viure una vida normal com els seus amics.

Trobo que els símptomes de l’Asperger en ell són clars, tot i ser massa selectius, mostrant sense massa subtilesa el desig d’arribar a la fibra sensible de l’espectador. En “JJ” és un personatge trist i estrany, bon noi i una mica pessimista.

Normalment, un Asperger no mostraria els seus sentiments amb tanta facilitat com ell ho fa, però d’una manera clarament antinatural, el qual fa pensar que sí que seria propi d’un Asperger:

(Parlant amb una amiga.)

“JJ”: Donaria el que fos per ser normal durant un dia sencer…

En “JJ” sovint es fa pesat amb els trucs de màgia per intentar impressionar la gent, una cosa típica de l’Asperger:

En conclusió, trobo que aquest personatge plasma força bé els símptomes de l’Asperger, i la seva personalitat no ratlla amb la misantropia, com solen errar moltes sèries per intentar captar l’espectador. Potser peca de massa emotiu, però està molt ben caracteritzat.

Numb3rs

Promoció de la sèrie Numb3rs

Títol original: Numb3rs

Creació: Nicolas Falacci i Cheryl Heuton

Direcció: Adam Bernstein, Marc Buckland i Matthew Diamond

Producció executiva: -

Producció: Ridley Scott i Tony Scott, The Barry Schindel Company i Scott Free Productions

Guió: -

Música: Talking Heads i Charlie Clouser

Cadena original: CBS

Temporades: 6

Episodis: 118, dels quals analitzats: 1x01 i 2x01

Protagonistes: Rob Morrow (Don Eppes), David Krumholtz (Charlie Eppes), Judd Hirsch (Alan Eppes), Peter MacNicol (Larry Fleinhardt), Navi Rawat (Amita Ramanujan)...

Any d’inici: 2007

Origen: Estatunidenc

Gènere: Drama criminal

Descripció: La sèrie es centra sobretot en els esforços dels germans, en Don Eppes i en Charlie Eppes, per combatre la delinqüència, en general a Los Angeles. També tenen cabuda les relacions entre els dos germans i el seu pare, l’Alan Eppes. Un episodi típic comença amb un crim, que, posteriorment és investigat per un equip d'agents de l'FBI dirigit pel Don, els que més tard necessiten l'ajuda d’en Charlie, en Larry Fleinhardt i l’Amita Ramanujan. Els informes proporcionats per les matemàtiques d’en Charlie són fonamentals per resoldre el crim.

Anàlisi d’en Charlie Eppes: En Charlie Eppes és el germà petit d’un investigador d’assassinats de l’FBI. En el primer episodi, és per casualitat que ajuda a resoldre el cas el seu germà. Té una gran facilitat per a les matemàtiques, sent graduat a la universitat en física quàntica a l’edat de 16 anys.

És cautelós, li costa concentrar-se en més coses a la vegada quan realitza procediments matemàtics, i si és interromput li costa molt tornar a la normalitat. Són símptomes clars, però no suficients per concloure en Asperger. Dóna explicacions científiques que s’allarguen molt, i avorreixen a l’interlocutor, i quan les explicacions són realment necessàries, no les dóna.

És, en general, molt intel·ligent, es podria dir que superdotat, però no té capacitats empàtiques suficients ni tan sols per dur una conversa normal amb algú sense acabar avorrint-lo, incomodant-lo o confonent-lo.

Té capacitat suficient en les relacions socials com per no despertar sospites de la síndrome d’Asperger. Tot i així, no es descarta que pogués ser un cas per damunt de la mitja degut a la seva perseverança en els camps de coneixement que domina, a la seva lleugera manca d’empatia, i altres factors que he pogut veure.

Ho interpreta tot literalment:

(En Don i el seu pare, l’Alan, estan veient un partit de beisbol en repetició. En Charlie està revisant unes anotacions. Surt al camp un jugador.)

Don: Home! Quatre partits sense donar-li a la pilota! Ja li tocava!

Charlie: No hi havia proves estadístiques sobre que li toqués batejar bé.

Don: Què t’hi jugues a que li dóna a la pilota i la treu del camp?

Alan: (xiuxiuejant a en Don) Aquest partit es va jugar ahir…

Don: Ja ho se! Shhh… Per això li dic.

Alan: Ah…

(El jugador treu la pilota del camp. En Don i l’Alan criden d’emoció.)

Charlie: Això… és una anomalia!

Constantment, durant els dos capítols, avorreix a la gent amb llargues explicacions científiques.

En conclusió, en Charlie Eppes podria ser una de les persones per damunt de la mitja en l’escala de l’Espectre Autista, però no reuneix els símptomes suficients per ser diagnosticat amb Asperger.

Parenthood

Promoció de la sèrie Parenthood

Títol original: Parenthood

Creació: Ron Howard

Direcció: Ron Howard

Producció executiva: Ron Howard, Brian Grazer, Jason Katims i Thomas Schlamme

Producció: Dylan Massin, True Jack Productions, Universal Television i Imagine Television

Guió: -

Música: Bob Dylan i Lucy Schwartz

Cadena original: NBC

Temporades: 3

Episodis: 53, dels quals analitzats: 1x01 i 2x01

Protagonistes: Craig T. Nelson (Zeek Braverman), Bonnie Bedelia (Camille Braverman), Peter Krause (Adam Braverman), Monica Potter (Kristina Braverman), Sarah Ramos (Haddie Braverman), Max Burkholder (Max Braverman), Lauren Graham (Sarah Tracey Braverman)...

Any d’inici: 2010

Origen: Estatunidenc

Gènere: Drama còmic o dramedy

Descripció: Un arbre genealògic amb en Zeek i la Camille Braverman que fan el paper del patriarca i la matriarca. Després de quaranta-sis anys de matrimoni, se les han arreglat per mantenir intacte la seva fundació, enterrant els seus problemes sota la superfície per al bé dels seus fills, ara adults. L’Adam és el primogènit i la poma més madura que l'arbre ha d'oferir. Dirigeix ​​una empresa de calçat, té una esposa de suport, dos fills (nen i nena) i una casa per compartir amb ells. És un exemple més de "el somni americà". La Sarah és la filla inestable que ha de tornar a casa als trenta-vuit anys d'edat amb la seva filla i un fill rebel sensible a viure amb en Zeek i la Camille. Crosby viu una vida de solter feliç i despreocupat en l'avui, en un vaixell atracat. No té ni idea que la seva vida frívola canviarà enormement. Després hi ha la Julia. Ella és la guanyadora del pa, com a advocada, mentre el marit atén els deures de la casa. Cada família s'enfronta als seus propis desafiaments, però el com es proposin tractar amb ells és el que els mantindrà junts o els destruirà.

Anàlisi d’en Max Braverman: En Max és un noi de 8 anys una mica incomprès pels seus pares. Es revel·la que té Asperger en el primer episodi de la sèrie.

Al principi, quan els mestres criden els pares d’en Max, per demanar que un psicopedagog parli amb ell. Els pares, de bon començament, s’hi oposen, al·legant que el seu fill té unes poques rareses – com ara la por al foc, voler anar vestit de pirata a l’escola… – i pensen que no és necessari, però hi accedeixen.

En Max no té una aparició protagonista a la sèrie, i és per això que no s’han vist gaires dels seus símptomes, però sí que se n’ha parlat. A part de la por al foc, en Max no sempre respon a la primera vegada que se li parla, i no troba necessari saludar quan algú ho fa. Les raons sentimentals que li dóna el seu pare per fer el que vol no li semblen de pes, i no reacciona als estímuls de xantatge emocional que ell li llança.

En Max és un personatge ja diagnosticat amb Asperger, així que ja no és un simple rumor sobre la seva caracterització, sinó un diagnòstic clar, un intent de la sèrie, del guió, dels actors, d’interpretar l’Asperger de manera verídica i fidedigna.

En Max, sovint presenta símptomes de motricitat, com ara l’inhabilitat pels esports, o no saber utilitzar tisores:

Tampoc domina el llenguatge i les clàusules socials establertes, com ara agrair, demanar perdó, o el simple fet de saludar:

(En Max i el seu pare estan parlant i passa un company del nen pel seu costat, saludant-lo. En Max no diu res i segueix pendent del seu pare.)

Adam: Max, aquell nen t’ha saludat, no li dius hola?

Max: No.

Adam: Si no li dius res pensarà que ets un maleducat.

Max: D’acord.

Adam: L’has sentit dir-te hola?

Max: Sí.

En conclusió, trobo que en Max està molt ben caracteritzat, i tot i que té aparicions curtes i ha de compartir protagonisme amb molts més personatges, s’ha aconseguit captar prou bé la preocupació dels pares, el caràcter d’ell, i tot l’entorn a l’escola ideal per plasmar l’Asperger, sense exagerar-ho excessivament amb símptomes massa acrescuts i una ineptitud social que ratlla l’absurd.

Arthur

Promoció de la sèrie Arthur.

Títol original: Arthur

Creació: Marc Brown

Direcció: Greg Bailey

Producció executiva: Marc Brown, Micheline Charest, Carol Greenwald, Jacqui Deegan, Peter Moss, Lesley Taylor, Toper Taylor i Pierre Valette

Producció: Ronald Weinrerg, Cassandra Schafhausen, Lesley Taylor, Greg Bailey, Diane Dallaire i Tolon Brown, Cinar, Cookie Jar Entertainment i WGBH-TV

Guió: Marc Brown

Música: Ziggy Marley and the Melody Makers

Cadena original: PTV

Temporades: 15

Episodis: 185, dels quals analitzat: 13x06

Protagonistes: Arthur Timothy Read, Dora Winifred "D.W." Read, Buster Baxter, Francine Alice Frensky, Mary Alice "Muffy" Crosswire...

Any d’inici: 1996

Origen: Estatunidenc i canadenc

Gènere: Sèrie d’animació infantil

Descripció: L’Arthur Read, personatge principal de la sèrie, és un antropomorf de vuit anys d'edat que viu a la ciutat fictícia d’Elwood. Ell és un estudiant de tercer grau a l'Escola Primària Lakewood. La família de l’Arthur inclou el seu pare David (xef) i la seva mare Jane (comptable), les seves dues germanes menors, Dora Winifred, que està en preescolar, i Kate, que encara és un nadó i en Pal, el seu gos. Arthur també té diversos amics que vénen de diversos orígens ètnics i socioeconòmics, i també de tant en tant es reuneix amb els membres de la seva família.

Anàlisi d’en Carl: En Carl, per ser el personatge d’una sèrie d’animació, està molt ben caracteritzat com a Asperger, i amb la narració d’en George com a protagonista coneixem els símptomes principals. A més, l’episodi inclou una explicació detallada per a nens petits sobre com se sent un nen amb Asperger en el món real.

En Carl està molt interessat en els trens, i en sap moltes coses sobre aquests. Es posa nerviós en situacions noves, i sempre va acompanyat per la seva mare. Té una rutina i uns hàbits invariables, com ara anar al taller de dibuix dimarts i dijous a la mateixa hora, o prendre sempre els sucs en bric i no en pot.

Bàsicament, l’episodi intenta fer comprendre l’Asperger de manera clara, fidedigna i ben explicada als nens petits, perquè comprenguin que hi ha persones diferents, i no han de ser tractades malament per aquest motiu.

En Carl sempre parla de trens i explica coses que sap sobre aquests:

També és incapaç d’entendre el sentit figurat de les paraules:

(En Carl està muntant un trencaclosques. En George ha vist que és un tren.)

George: Ostres, quina nau!

Carl: No és una nau, és un tren.

George: Podríem quedar algun dia.

Carl: Quedar-nos amb què?

El posen nerviós situacions noves:

 

Adam

Títol original: Adam

Creació: Max Mayer

Direcció: Max Mayer

Producció executiva: -

Producció: Miranda De Pencier, Leslie Urdang i Dean Vanech

Guió: Max Mayer

Música: Christopher Lennertz

Protagonistes: Hugh Danci (Adam Raki), Rose Byrne (Beth Buchwald), Peter Gallagher (Marty Buchwald), Amy Irving (Rebecca Buchwald), Frankie Faison (Harlan Keyes)…

Any: 2009

Origen: Estatunidenc

Gènere: Drama còmic

Descripció: L’Adam Raki és un jove amb síndrome d'Asperger que viu sol a Manhattan després de la mort dels seus pares. Ell té un amic, en Harlan Keyes, un antic company de l'exèrcit del seu pare, que sempre hi és per a ell. A causa de la seva condició, l’Adam té dificultats per comunicar-se amb els altres i li agrada escapar al seu amor per l'exploració espacial. La seva obsessió pels detalls i els comportaments repetitius li va costar el seu treball en una empresa de fabricació de joguines i gairebé aconsegueix ser arrestat després de ser confós amb un pederasta. Ell ha estat vivint a l'apartament on ell i el seu pare van conviure en comú, i no vol sortir-ne, però la pèrdua del seu lloc de treball el deixa amb un futur incert, inclòs el problema de seguir pagant la hipoteca.

Anàlisi: Adam tracta sobre l’amor i els sentiments que pot arribar a expressar i sentir una persona amb Asperger, dues coses diferents. El seu protagonista, l’Adam, representa molt bé els intervals de tranquil·litat rutinària i confusió pel món que el rodeja d’una persona amb la síndrome. Ni lluita, ni s’esforça, simplement viu amb aquestes petites mancances i intenta aprendre petits trucs per no incomodar la gent.

Quan coneix la Beth, l’Adam no sap ben bé com comportar-se, i encara menys quan entra en una relació estable amb ella. És un viatge difícil ple de missatges en clau, mentides piadoses i segons sentits.

El protagonista viu en un món quadriculat, 100% rutinari fins i tot en el menjar i extremadament pacífic i sense sobresalts. L’essència de l’Asperger, els moviments, les manies, les estereotípies, la manera de parlar i donar explicacions detallades sobre temes concrets del seu interès… tot el conjunt Asperger és ideal, està captat gairebé a la perfecció. No hi ha matisos que intentin vendre una síndrome divertida a l’espectador, ni exageracions dels més destacats… És simplement Asperger, la realitat dels que la pateixen i els del seu voltant.

L’Adam pot tenir una vida ordinària en l’autosuficiència en que s’ha trobat després de la mort del seu pare, però amb algunes dificultats en coneixements i habilitats que hom trobaria que són “de calaix”, com ara fer comptes, aprendre’s el camí de casa a la feina, anar a una entrevista de treball…

En conclusió, Adam és una pel·lícula força bona i que encerta bastant a l’hora de captar l’Asperger, tot i que pot semblar arriscat suposar que un adult pugui tenir uns nivells d’independència tant alts, amb les seves dificultats diàries incloses.

My family and Autism

Títol original: My family and Autism

Creació: Fran Landsman

Direcció: Fran Landsman

Producció executiva: -

Producció: Fran Landsman i Kate Ansell amb la col·laboració de BBC Films

Guió: -

Música: Mike Turner i Bob Jackson

Protagonistes: La família Jackson

Any: 2003

Gènere: Documental

Origen: Anglès

Descripció: My family and Autism és una mirada optimista a la vida diària de la família Jackson. Jacqui Jackson té quatre fills i tres filles, i tots els seus fills estan en l'espectre autista. En Luke, el germà de 14 anys, ens guia a través de la seva vida familiar.

Anàlisi: En Luke Jackson ens explica la seva vida. Quina és la seva condició, la dels seus germans, la de les seves germanes – una força diferent - , la de la seva mare... Són tot un món diferent. Les germanes d’en Luke són neurotípiques, populars a l’institut, els hi agrada fer coses amb les amigues... En Luke no comprèn molt bé què les mou a ser com són, i podem veure com és un Asperger molt ben educat, que s’esforça constantment en aprendre, en superar-se a sí mateix. Els seus germans, tots en l’Espectre Autista, causen mil mals de cap a la seva mare, la Jacqui Jackson. Ella és protectora amb tots ells, els ajuda constantment, amb paciència i perseverança. Els anima a ser com vulguin ser, però alhora els corregeix aquelles coses que els fan dèbils al món, que els fan prou diferents com per poder ser el blanc de moltes mirades i burles.

La vida per a en Luke és dura, a l’escola va molt bé en els estudis, però malament en les relacions. Li costa fer nous amics, i encara més conservar-los. Té consciència de diferència, sap que per l’Asperger ell no és com els altres, i tampoc es veu que estigui especialment molest per això. En Luke és, per damunt de tot, un noi tranquil, intel·ligent... potser una mica solitari, però agradable de totes formes.

El documental està especialment orientat a conscienciar de l’existència dels trastorns de l’Espectre Autista, i també per sensibilitzar-nos sobre la vida de la Jacqui, la mare dels Jackson. Lluitadora, decidida, protectora... Tota mare d’un nen amb Asperger o amb Autisme hauria de prendre exemple d’ella.

Una forma de ser diferente al resto

Títol original: Una forma de ser diferente al resto

Creació:

Direcció:

Producció executiva: -

Producció: Agencia Atlas

Guió: -

Música: -

Protagonistes: -

Any: 2011

Origen: Espanyol

Gènere: Reportatge

Descripció: És difícil de diagnosticar, i precisament en la detecció precoç està l'èxit del tractament per millorar la qualitat de vida dels afectats. Avui se celebra el Dia Internacional de la Síndrome d'Asperger, una patologia propera a l'Autisme. "Et diuen que és un tipus d'Autisme, però busques a Internet i no trobes res". Els afectats fixen la seva atenció a temes concrets i s'obsessionen amb ells. Tenen problemes per relacionar-se i canalitzen les seves emocions a través d'estranyes conductes. Afecta 7 de cada 1.000 nens a Espanya. Genis com Newton, Einstein i fins i tot Bill Gates o Steven Spielberg també l'han patit.

Anàlisi: La reportera explica en què consisteix la síndrome a grans trets mentre van apareixent imatges o testimonis. En ser un reportatge tant curt (dura un minut i mig), no hi ha temps de veure diferents símptomes en els que hi apareixen, tot i que si que parlen algunes mares, i expliquen la seva preocupació en descobrir-ho. Una d’elles explica que quan va buscar-ho per Internet es va espantar molt en veure tanta informació. Un dels nois explica que no és que ells no vulguin relacionar-se, sinó que ho intenten però no tenen les eines suficients per fer-ho.

En general, és un reportatge força interessant, i tot i que la part en la que explica que genis com Newton, Einstein o Bill Gates en van patir, sense tenir-ne una confirmació mèdica, està errada, explica en què consisteix la síndrome d’Asperger molt bé.

Amb les sèries ja analitzades, puc afirmar fins i tot abans d'escriure les conclusions, que la gent d'Internet que s'autoanomena "entesa" en l'Asperger són els que més col·laboren a tacar el nom de la síndrome i confondre'l més i més.