Dia 21

He analitzat dos llibres més: Freaks, Geeks and Asperger Syndrome de Luke Jackson i El síndrome de Asperger, guía para la família de Tony Attwood, que em va recomanar una de les professionals de salut a les que entrevisto. 

FREAKS, GEEKS AND ASPERGER SYNDROME

Luke Jackson, un adolescent de 13 anys, va escriure aquest llibre amb la fi de servir com a guia per a pares i sobretot per adolescents amb Asperger. La guia compta amb factors molt útils com la visió en primera persona d’alguns símptomes difícils de comprendre pels pares, i l’experiència personal amb diversos temes a tractar durant l’adolescència: fer amics, tenir la primera parella, estudiar… Trobo que a vegades pot resultar massa biogràfic per algú que només busqui informació sobre la síndrome, i la prespectiva de Jackson potser és bastant limitada, si bé és una persona que no confia en el tractament mèdic o terapèutic i no en fa esment.

Tot i així, és una guia molt útil sobretot per a nois i noies de la seva edat que passin males estones degut a patir Asperger. L’adolescència ja és suficientment difícil en sí, com per afegir-hi un nivell més de dificultat amb un trastorn que afecti les relacions socials.

L’estructura del llibre és una de les coses que més m’agraden, ja que no disecciona la síndrome com faria un psicòleg, classificant símptomes i desglossant-los, sinó que trasvessa els apartats d’interès per a un noi o noia amb Asperger que són més rellevants des dels seus punts de vista.

La meva conclusió personal sobre el llibre és que, tot i pecar de ser massa biogràfic per tractar-se d’una guia, és un llibre – podria dir-se “d’auto-ajuda” – per adolescents amb Asperger que està molt complet, amb apartats i seccions endreçats segons els interessos dels seus lectors principals: els Asperger.

“Normalment em pregunten com és viure amb síndrome d’Asperger. Aquesta és un tipus de pregunta difícil sobre quelcom amb el que has estat vivint tota la teva vida. És com preguntar a algú com és viure sent humà (a no ser que no sigui humà, en aquest cas probablement no respondria, al menys en cap idioma humà).”

EL SÍNDROME DE ASPERGER, UNA GUÍA PARA LA FAMÍLIA

Tony Attwood ens presenta la síndrome d’Asperger de manera plana i entenedora. Les explicacions són detallades, i gairebé cada paràgraf i apartat està exemplificat amb casos reals. Trobo que és una guia ideal per a fam´lies, tal com diu el títol, ja que dóna també instruccions conscises i directes a més d’informació científica explicada amb molta claredat.

Repasa tots els tipus de símptomes que pot arribar a passar un Asperger, absolutament tots, i demostra una coneixença basta de tots ells.

Attwood és un psicòleg que ha estudiat durant més de 25 anys la síndrome, i ha tractat amb centenars de persones de totes les edats que la patien. Aquesta guia, tot i ser bastant llarga, trobo que és ideal per donar a entendre a les famílies les dificultats, els problemes i els entrebancs que podrà portar-los un fill amb Asperger tant a ells, com als educadors i als professionals de la salut que els tractin, alhora que els donarà pistes per poder entendre’l millor i tractar-lo de manera ideal per corregir les seves mancances.

Els apartats, tot i estar molt ben estructurats i ordenats, són bastant densos, i això dificulta una lectura continuada.

La meva conclusió sobre la guia és, per damunt de tot, positiva, per tres raons: consta d’informació detallada i exemplificada, llenguatge entenedor i conscís i sensibilitat respecte la síndrome i els pacients.

“Aquestes persones són fils brillants en el ric tapís de la vida. La nostra civilització podria ser extremadament aburrida i estèril si no tinguéssim el tresor de la gent amb la síndrome d’Asperger.”

El que valoro més en els escrits analitzats fins ara, ja siguin llibres, guies familiars, de professors i de persones amb la síndrome, és l'estructuració d'aquests. Cada tipus segueix un ordre diferent, d'acord amb les necessitats de cada tipus de lector, i això és ideal.