Dia 29

He analitzat House i The Middle, ambdues sèries molt conegudes i de força tirada.

House M. D.

Promoció de la sèrie House

Títol original: House M. D.

Creació: Paul Attanasio i David Shore

Direcció: Paul Attanasio i David Shore

Producció executiva: Paul Attanasio, Katie Jacobs, David Shore, Bryan Singer, Thomas L. Moran, Russel Friend, Garrett Lerner, Greg Yaitanes i Hugh Laurie

Producció: Heel & Toe Films, Shore Z Productions, Bad Hat Harry Productions, NBC Universal Television Studio (2004–2007), Universal Media Studios(2007–2011) i Universal Television (2004, 2011–2012)

Guió: David Shore

Música: Massive Attack

Cadena original: Fox

Temporades: 8

Episodis: 177, dels quals analitzats: 1x01 i 2x01

Protagonistes: Hugh Laurie (Gregory House), Lisa Edelstein (Lisa Cuddy), Omar Epps (Eric Foreman), Robert Sean Leonard (James Wilson), Jennifer Morrison (Allison Cameron), Jesse Spencer (Robert Chase), Kal Penn (Lawrence Kutner), Peter Jacobson (Chris Taub), Olivia Wilde (Remy “Tretze” Hadley)…

Any d’inici: 2004

Origen: Estatunidenc

Gènere: Drama mèdic

Descripció: La sèrie gira al voltant del Dr. Gregory House, un misàntrop geni de la medicina, egòlatra i de forta i marcada personalitat que dirigeix ​​el Departament de Diagnòstic Mèdic del fictici Hospital Universitari Princeton-Plainsboro de Nova Jersey, dirigit per la Dra. Lisa Cuddy. Té dues especialitats, una a malalties infeccioses i una altra en nefrologia.

Al seu departament de diagnòstic se li assignen casos complexos als quals House es sol enfrontar de manera impersonal, evitant el tracte directe amb els pacients sempre que pugui. House considera que la gent tendeix a mentir i que aquesta actitud complica o impedeix descobrir la veritat. Per regla general, en cada capítol l'equip ha de diagnosticar un cas difícil i per això travessa tot un procés d'investigació lògica-empírica, exposant i descartant diverses hipòtesis, a mesura que els fets es van succeint, fins resoldre'l.

Anàlisi d’en Gregory House: El doctor House té problemes amb la gent, de mala educació i d’antipatia social en general. Podria tatxar-se de misantrop, agre, impertinent, sarcàstic… però mai d’Asperger. No presenta símptomes concrets de la síndrome, si bé tampoc s’ha dit mai que en tingués i només ha arribat a rumor dins la xarxa. Això demostra la desconeixença que es té de la síndrome, la imatge divertida que arriba a donar, fins al punt en que tot personatge televisiu amb antipatia social pugui arribar a patir Asperger a ulls dels que s’auto-anomenen “entesos” de la síndrome.

El doctor House és simplement un personatge amb sortides divertides contra la gent, sobretot els seus superiors, i això és el que fa la sèrie famosa. No hi ha cap signe d’Asperger, ni de lluny, i tampoc s’ha parlat mai de que en tingués, ni l’actor mateix, ni el director. Simplement ha quedat en rumor de la xarxa precipitat, i molt equivocat.

El doctor House presenta algun tret en la seva personalitat que podria confondre’s amb l’Asperger. Aquest seria la sinceritat clara, però és en realitat pur sarcasme:

Dra. Cuddy: (renyant-lo per no fer la seva feina) Portes un munt de temps sense atendre a les consultes!

Dr. House: Però dono excuses molt bones! No em valoreu això?

Dr. House: (atenent a un pacient que està a la presó, mentre parla amb el seu carceller) No li arriba prou oxigen al cervell.

Carceller: I què?

Dr. House: Ha sentit alguna vegada allò que de l’amor és necessari per viure? Doncs l’oxigen és més important.

The Middle

Promoció de la sèrie The Middle

Títol original: The Middle

Creació: Eileen Heisler i DeAnn Heline

Direcció: Eileen Heisler i DeAnn Heline

Producció executiva: Eileen Heisler i DeAnn Heline

Producció: Blackie and Blondie Productions i Warner Bros. Television

Guió: Joey Newman

Música: Massive Attack

Cadena original: ABC

Temporades: 4

Episodis: 72, dels quals analitzats: 1x01 i 2x01

Protagonistes: Patricia Heaton (Frankie Heck), Neil Flynn (Mike Heck), Charlie McDermott (Axl Heck), Eden Sher (Sue Heck), Atticus Shaffer (Brick Heck)...

Any d’inici: 2009

Origen: Estatunidenc

Gènere: Comèdia de situació o Sitcom

Descripció: Frankie, la cola que uneix els Heck, és una súper mare de mitjana edat que s'esforça dia a dia per mantenir la seva família de classe mitja el més feliç i saludable possible, perquè com ella diu: "Com a mare, ets tan feliç com el menys content dels teus fills". Per a ella la seva família és el més important en la vida i no hi hauria res que no estigués disposada fer per ells. Frankie treballa venent actuacions en un petit concessionari, no és una feina que l'ompli, però ajuda a pagar els comptes i l'horari és prou flexible perquè comparteixi més temps amb el seu marit i fills.

Anàlisi d’en Brick Heck: En Brick Heck és el petit de tres germans, per tant no rep massa atenció, ni a casa ni a l’escola. Els seus pares, en la primera temporada, s’esforcen en fer veure a la seva mestra que és normal i no necessita ser revisat per un psicòleg – la seva motxilla és la seva millor amiga, a vegades xiuxiueja el que acaba de dir, no té sentit del pudor en públic, no respecta l’espai vital de les persones al seu voltant, no discerneix bé entre els moments bons per fer certes coses i els que no ho són… En la segona temporada, és la mare la que intenta fer veure a la nova mestra que en Brick necessita atenció especial a classe, en un intent de millorar la seva qualitat com a mare. Després, se'n penedeix, ja que en Brick és més feliç quan el deixen tranquil. És un nen que sempre llegeix i s’està tranquil.

Trobo que els símptomes que presenta no són suficients per determinar un cas d’Asperger, tot i que els que té són força marcats i precisos. Es podria dir que és un cas d'Asperger incomplet, un tipus que no trobaríem en la vida real: té els símptomes més destacables, però li falten alguns d’importants que fan dubtar sobre si en té o no.

Les mares tampoc han de sobreprotegir els seus fills – com en la segona temporada – ni tampoc concloure que no necessiten atenció especial sense abans visitar un especialista.

En conclusió, en Brick Heck és un nen fora del comú, i s’acosta bastant a l’Asperger, però com que no és un pronòstic clar al 100%, ho deixo en que no ho és.

A partir d’aquí, adjuntaré alguns dels moments en que els símptomes d’Asperger han sortit a la sèrie:

Frankie: No vull que et tornis a passar l’hora d’esbarjo donant voltes tot sol.

Brick: Per què?

Frankie: Et converteix en un blanc fàcil! Has d’enganxar-te a un grup com una lapa. Entesos?

Brick: (cedint) D’acord…

Sovint, en Brick no té sentit de la vergonya, i no entén com algunes coses poden ser incòmodes en públic, com ara baixar-se els pantalons abans d’entrar al lavabo.

No entén tampoc com alguns moments no són propis per estar llegint, cosa que li agrada molt. Mentre li canten Per molts anys, per exemple:

 Tampoc respecta l’espai vital de la gent:

I, per últim, xiuxiueja constantment, repetint el que acaba de dir en veu alta:

En algunes sèries, hi ha personatges que han sigut "diagnosticats" amb Asperger per persones que creuen que saben en què consisteix. Això és, justament, el que s'ha d'evitar. L'Asperger no defineix a persones com Sheldon Cooper o el Dr. House, sinó a Aspergers reals, que ho passen malament per culpa de la societat, i no són ni molt menys un grapat de persones impertinents i misàntropes que fan comentaris divertits sobre tot el que els rodeja.